«Balcons amb el sol del vespre,
llum taronja a les parets.
Si vol, que vingui tempesta,
mentre recullo el meu món
entre els teus braços oberts.»

A Que avui sopem al carrer, el cantautor i poeta Cesk Freixas ens ofereix una poemari travessat de veritat. Un cant a la bellesa que conviu entre nosaltres, a les petites guerres del dia a dia, a l’amor que acompanya i comprèn. Però també a les batalles que es lliuren amb les mans i el pit, al bategar dels pobles, a les esperances que no són espera, sinó futurs possibles. Unes corrandes d’amor a les nostres geografies íntimes i col·lectives, allà on tot comença i ens fa qui som: la petita pàtria dels nostres carrers.