Maurice Ravel és un compositor reconegut com una celebritat internacional. Els deu últims anys de la seva vida transcriu cançons, rememora el seu passat i es troba amb personatges com Douglas Fairbanks, Charles Chaplin i Georg Gershwin. Echenoz imagina la vida d’aquest enigmàtic personatge, de caràcter frugal i geni reservat, i com va ser el cim de la seva carrera fins que va morir a la seva casa de Montfort-L’Amaury.
Aquesta novel·la forma part de la trilogia de biografies ficcionades de Jean Echenoz, amb Córrer sobre Emil Zátopek i Llampecs sobre Nikola Tesla.
Què en diuen
Tant de bo més biògrafs aprenguessin la lliçó d’aquest llibre. La interpretació que fa Echenoz de Ravel és miraculosa, commovedora.
Echenoz posa la seva encantadora imaginació a treballar per a explorar la mundanitat, el desvergonyiment, la peculiaritat. És una petita novel·la bellament musical.
Echenoz obre, amb el seu culte al detall i un humor irresistible, un nou camí cap a la ficció biogràfica. Un petit llibre sublim, un monument de lleugeresa, un moment de pura felicitat literària.
Jean Echenoz no il·lustra el lector. Procedeix per analogia. Reinventa. De la mateixa manera que Madame Bovary és Gustave Flaubert, Ravel és el propi Echenoz.
Ravel sedueix i desconcerta. Sense ser una biografia o una novel·la històrica, ens mostra el retrat d’un artista i ens ofereix un viatge apassionant entre la realitat i la ficció.
L'agudesa de la visió i el llenguatge d’Echenoz és tal que sota la seva ploma, la realitat del seu model, descrita tanmateix en primer grau, apareix en la seva complexitat i misteri: sota el seu embolcall anecdòtic, esdevé així un heroi romàntic. En aquest cas, més aviat un antiheroi.