Revolucionaris aplega una sèrie d’estudis d’Eric Hobsbawm sobre el concepte i pràctica de la revolució com a instrument de canvi social. Escrit en un dels períodes més intensos d’agitació política del segle XX, l’autor situa aquests grans moments en el seu context històric. Pocs observadors són tan astuts com l’historiador anglès a l’hora d’investigar, criticar i posar llum a moviments radicals de totes les èpoques i llocs del món.
Als seus textos Hobsbawm ens parla de marxisme i moviment obrer, de partits comunistes, d’anarquisme (amb una atenció especial a la Guerra Civil espanyola), del Vietnam o el maig del 68, entre altres temàtiques, i són unes guies essencials a unes idees i persones que van canviar el rumb de la història contemporània. Ara que l’esquerra busca recuperar la brúixola davant del creixement de l’extrema dreta a nivell mundial i de l’augment de les contradiccions de classe, Hobsbawm ens recorda la transcendència de les investigacions sobre les desigualtats i injustícies, que encara persisteixen, i sobre les seves solucions.
Què en diuen
Una obra excepcionalment gratificant: gairebé tots els punts que tracta són un testimoni de la intel·ligència aguda i l’estil oportú del professor Hobsbawm.
Un llibre molt llegidor, lúcid i ben escrit: tothom qui estudiï les revolucions contemporànies en pot treure un bon profit.
El que distingeix Hobsbawm és la seva habilitat per descriure i trobar sentit a la natura canviant del món modern en conjunt, i generar debat.