Dues dones es troben a la presó. Dues ribes de la Mediterrània. Una, militant revolucionària fins a les darreres conseqüències, l’altra una fugitiva de la misèria. Des de dues perspectives diferents configuren una crítica radical de l’existència d’un sistema que ha esdevingut únic a totes les latituds i que s’ha convertit en una guerra global permanent.
Un relat commovedor. Dues dones, tan iguals i tan diferents. Dues maneres de viure la feminitat que sacsejaran els nostres prejudicis i esquemes
de pensament occidental.
Què en diuen
«Una ploma decidida que no ofereix renúncies i deixa entendre ràpidament el seu missatge.»
«Aleshores, Balzerani, va començar a escriure. Per a tornar a connectar els cables de la memòria. Memòria política i familiar, de llocs i de lluites. Per reparar i teixir, a través de l’escriptura, fragments del passat, per reconèixer i recuperar la possessió de si mateixa i de la seva història.»
«L’escriptura de la Barbara és un acte vital que va més enllà de la simple resistència, una escriptura forta, minimalista i densa, mai gratuïta, igual com ella és a la vida, capaç de ser mordaç i alhora copsar amb dolçor i respecte els matisos més amagats de l’ànima humana, de donar-los cos i fer-los palpables amb la seva capacitat evocativa.»