Un jove dramaturg d’èxit, l’Igor, es troba aïllat en un poble perdut entre Polònia i Bielorússia. La Sońka, una dona gran que només posseeix una vaca, l’acull a casa seva i li explica la tragèdia de la seva vida. Una història perduda en una de les guerres més terribles; una història d’odi, d’explotació i d’humiliació, però sobretot de desig i d’amor prohibit, poderós, inconcebible. L’Igor entén immediatament que es troba davant d’un material inigualable per a la seva nova producció teatral: honest i veritable.
A poc a poc, el lector s’endinsa en el relat i comprova que no prové de la Sońka, prové de l’Igor, que el modifica. L’Igor li aplica el llenguatge i les formes del teatre de moda: s’intercalen notes sobre com adaptar la història i fragments de l’obra de teatre inspirada en ella. El lector desconfia i és el que necessita per enfrontar-se al que vindrà.
Quins són els límits de la producció artística? Karpowicz emmiralla en el teatre la ficció literària i els seus propòsits, escletxes, manipulacions i mentides. Perquè potser la ficció és l’única forma d’explicar la veritat.
Què en diuen
Literatura bella i extraordinària, que sorprèn i fa mal, com un tall a l’estómac.
Sońka sembla una tràgica història d’amor, però la novel·la resulta ser molt més que això; una sàtira punyent, altament subversiva i amb un cert component polític.
Imprescindible.
Quan Sońka parla sobre l’amor i la mort, Karpowicz aconsegueix tons que no s’havien vist mai.[…] L’autor aconsegueix despertar ansietat, obligar el lector a inquietar-se i desconfiar. I aquesta és una barreja inusual.
Karpowicz s’imposa una tasca d’equilibrista: en muntar la seva novel·la i obra teatral i exposar-la a la sospita del receptor salva la vida única de la protagonista. Arrenca la cortina de la il·lusió realista, però crea un espectacle novel·lístic trasbalsador.
Ha demostrat que és un escriptor extraordinàriament polifacètic, que gestiona diversos estils de manera brillant.
Como sabem, Karpowicz pot crear alguns dels millors personatges femenins de la prosa contemporània. […] I quan Sońka para sobre l’amor i la mort, Karpowicz aconsegueix tons que no s’havien vist mai. Hi ha una mena de lirisme que t’agafa pel coll i que no és kitsch.
Karpowicz és un estilista refinat, que fa servir el grotesc, la ironia i l’humor (un humor poc convencional, sovint negre) de forma summament hàbil per abordar els estereotips que solen filtrar la nostra manera de pensar la realitat. Aporta llum als clixés patriòtics i religiosos amb intel·ligència i elegància.
Ignacy Karpowicz denuncia la ignomínia dels homes a través del sumptuós retrat d’una dona que s’aferra a la vida.