Pròleg de Josep Fontana
Com acostuma a passar en temps de crisi de legitimitat dels règims polítics, la història s’ha convertit en un combat. Un camp de batalla on es disputa l’hegemonia en el relat del passat, la legitimitat en el conflicte del present i les garanties per la conquesta del futur.
No és casualitat, doncs, que, després de més de 40 anys de la mort del dictador al llit, seguim pensant, analitzant i contrastant visions, relats, subjectes i identitats d’un passat que, en tant que mite fundacional d’una realitat actual, encara hui és viu.
Els treballs que componen aquest llibre estudien diversos processos, subjectes polítics i identitats perifèriques que han quedat silenciats als relats del procés transicional: gènere i sexualitats, violències, mobilització social i moviments contestataris, identitats nacionals i mitjans de comunicació. Una obra plural i coral que pretén rescatar de l’oblit persones que van treballar per derrocar
l’estaca i que van quedar excloses de la celebració final, la història oficial i la memòria col·lectiva. Un treball que pretén fer llum sobre les perspectives oblidades de l’estudi oficial i hegemònic de la Transició, amb òptica pròpia i esperit crític.
Què en diuen
«Aportacions útils per completar el nostre coneixement de la naturalesa d’uns esdeveniments que han estat mitificats per utilitzar-los com a legitimació del sistema que seguim suportant, i que ens han d’ajudar a entendre que la transició no va ser la pau, sinó només un pacte per tirar endavant sense passar comptes.»
«Val la pena, per tant, seguir aprofundint en el coneixement d’uns esdeveniments que contenen moltes de les claus que expliquen les mancances de la nostra “democràcia constitucional” i ens ajuden a entendre la misèria política actual.»