M’apresso
per atrapar un altre avió. Faig tots aquests viatges, però cap no em porta a casa.
Després de tres llibres d’assaig publicats, Simona Škrabec fuig puntualment de la seva tasca de filòloga i estudiosa de la teoria literària per mostrar la seva faceta més creativa com a narradora en una obra íntima i personal. Torno del bosc amb les mans tenyides és un recull d’impressions, reflexions i sensacions narrades en primera persona i que neixen arran dels múltiples viatges de l’autora per tot el món. Un meravellós mostrari de postals literàries on la natura desperta els sentiments, on les escenes quotidianes evoquen records i olors, on les sensacions conflueixen en paisatges presents tenyits de melangia i on afloren experiències personals de l’autora que parlen de pèrdua, d’identitat, del desarrelament d’algú que va deixar la seva terra i acaba per no sentir-se d’enlloc, de la fugida i alhora la recerca d’un mateix que suposa viatjar.
Què en diuen
Una obra de creació particular, diferent, molt bella [...] desplega bellesa de sentit, conceptual i literària
Fa un efecte fascinant, de cosa nova, d’intimitat reconcentrada, de capacitat de trobar en la vida senzilla una profunditat d’experiència
Pocs llibres es publiquen tan intensos i subtils –tan de literatura d’alt voltatge- com aquest
Simona Škrabec revela la capacitat del gènere del conte per transmetre l’emoció tràgica sense caure en la grandiloqüència.
Un viatge sense full de ruta clar, una pila de fulles extretes de plantes diferents en boscos diversos que l’autora analitza amb precisió botànica i sensibilitat artística.
Llegir Škrabec és anar-se’n lluny de tot el que es corre a publicar ara, és anar-se’n de viatge a un país que es diu literatura.
Un llibre insòlit, un llibre dens i lent que fa una companyia meravellosa.