Francisco Liñán, fill andalús de classe treballadora, amb la infància truncada per la necessitat de treballar per guanyar-se el pa, militant comunista de pensament i pràctica, trenca el silenci de tota una generació, des de la repressió franquista fins a la transformació de «l’esquerra» en els pactes de la transició, assenyalant sense embuts en tots els casos culpabilitats i complicitats.

Ho fa per deixar constància de la pròpia història de la classe treballadora, perquè les futures generacions en puguem aprendre per seguir la lluita, i a la vegada, per retre un més que merescut homenatge a totes les persones que des de l’anonimat han lluitat de forma completament altruista en partits, sindicats i associacions de veïns, moltes d’elles durament reprimides durant el franquisme i durant la mateixa democràcia.

Trencar el silenci és una autobiografia incòmoda. És el relat polític i humà d’un lluitador que ni el franquisme va poder doblegar ni la Transició comprar. És un recorregut per algunes de les lluites obreres i veïnals més importants de les últimes dècades. De sacrifici i lluita a parts iguals, la de Francisco Liñán, és una vida que mereix no caure en l’oblit.