Els tres relats aplegats en aquest volum són dels anys trenta, el període més difícil i fructífer de la seva vida. Són històries de perdedors: de qui ha perdut un amor que no es pot repetir, un imperi que li esponjava l’esperit, l’honestedat de la seva antiga manera de viure. Roth llegia en veu alta La decadència d’Occident als cafès i veia el progrés com un Moloc sanguinari que acabaria destruint la humanitat. Narrant en un estil puríssim que meravella els lectors i desconcerta els estudiosos de la literatura, mirava de captar allò que val la pena de la vida. Sovint amb una mirada nostàlgica, sí. Però sense deixar de pensar mai en el Leviatan, el peix sagrat que es menjaran els justos el Dia del Judici: una promesa que no pot decebre, perquè no garanteix res als vius.