“El Tropel és una concepció de vida que implica moviment i transformació permanent… Una guerra a mort a la mediocritat, a l’apatia, a la cultura de la desgana i de la negligència. Una font de possibilitats per confrontar i contrarestar les ires i els odis, per aniquilar enganys, per enterrar la tirania i l’autoritarisme”.
Crònica novel·lada sobre el moviment estudiantil de la Universitat Nacional de Colòmbia als anys 70. Els debats ideològics, la lluita de carrer, les vagues, els amors i la quotidianitat, la clandestinitat, les manifestacions… Les il·lusions, discussions i frustracions d’una generació de tropeleros i tropeleras que reneix amb el pas del temps.
Carlos Medina Gallego ens presenta els acalorats debats estudiantils de l’època, plens de passió i de voluntat, però moltes vegades conduits pel sectarisme i el dogmatisme i atrapats en discursos filosòfics allunyats de la praxis, ens endinsa en les manifestacions i ocupacions confrontades a la policia, així com en diverses accions caracteritzades per la seva originalitat i el seu simbolisme i el pas cap a una organització armada.
Ens descriu les problemàtiques socials d’una ciutat, Bogotá, plena de contrastos, on un problema com l’accés a la salut, s’acaba convertint en una reivindicació estudiantil. Enmig d’aquest ambient de lluita política també se’ns exposen el desenvolupament de diverses relacions sentimentals entre els seus protagonistes, com es veuen afectades per la militància i quin paper pot jugar-hi la dona en un àmbit rebel però encara impregnat del caràcter masclista de la societat.
“Tropel, una dècada de lluita estudiantil a Colòmbia”, obra reeditada diverses vegades, s’ha convertit en un referent de la història de la lluita estudiantil a Colòmbia, donant peu a debats sobre les seves característiques i evolució que avui en dia encara duren.
Un clàssic de la literatura activista colombiana, que pretén deixar el record d’aquelles persones que amb el seu temps, el seu esforç i la seva vida van escriure perquè se segueixi escrivint la història del moviment estudiantil.
“Els tropeleros i les tropeleras són uns militants de la vida, que no suporten els dogmes ni les sectes, que no renuncien a la utopia de somniar albades prenyades d’abundància, i d’alegria. Són uns guerrers nòmades, uns colonitzadors de deserts d’apatia, uns unificadors de voluntats diferents que saben que la d’organitzar és la més dura i llarga de totes les batalles, però la més necessària”.
Perquè no hi ha Tropel sense tropeleros i tropeleras…