La novel·la debut del menorquí J.P. Sansaloni és una distopia on l’ésser humà ja ha perdut tot el que quedava de la seva humanitat.

Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L’home ha substituït la seva capacitat d’imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d’una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d’un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L’obstinació de viure les vides dels altres provoca l’efecte contrari; l’altre ja no existeix, ja no importa.

El lector serà propulsat cap al buit d’una existència que gira al voltant de l’individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d’uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l’home no necessita d’amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.