Emili Vilanova (Barcelona, 1840-1905) és l’escriptor més representatiu de la literatura costumista catalana del segle XIX. Nascut en una família d’enveladors i adornistes del barri de Ribera, on va viure sempre, va saber retratar com ningú, en les seves narracions breus, concebudes com a “quadres de costums”, i en els sainets que s’hi inspiraven, la vida de la Barcelona menestral prèvia a l’Exposició Universal del 1888 i als grans canvis urbanístics de la ciutat. La seva obra és una evocació d’un tros de ciutat que va desaparèixer amb la Reforma, és a dir amb l’obertura de la Via Laietana, que connectava l’Eixample amb el port, però és també un pou d’informació sobre la vida quotidiana de la Barcelona de l’època. Escriptor costumista, Vilanova escriu sobre les maneres i costums del seu temps i, de manera única, dels costums culinaris. Amb Emili Vilanova entrarem a cafès i fondes, mercats i botigues de queviures, a la cuina i menjador de cases particulars. També veurem la Barcelona del seu temps, perquè una cuina explica una ciutat i la seva gent. Vilanova parla de tots els estaments i la seva relació amb la cuina, però amb una especial simpatia pels menestrals, per la gent d’ofici. Els menestrals, un grup que va fer Barcelona amb la seva feina i també amb les seves diversions i àpats: el que ara en diem cultura popular.