Pròleg d’Eugenio García Gascón

Tali Fahima, israeliana, filla de jueus vinguts del Magreb, té vint-i- quatre anys quan el setembre del 2000 esclata la Segona Intifada, la intifada dels suïcides i les bombes als autobusos. Odia els palestins, vota Ariel Sharon i creu que el conflicte només es pot resoldre per la via militar, esclafant els terroristes i venjant totes i cadascuna de les morts israelianes.

Però el 9 d’agost del 2004, una unitat de mista’arvim, agents secrets del Tsahal especialitzats en operacions camuflades als territoris ocupats, la deté camí de Jenín, bastió de la revolta a Cisjordània, disfressada de dona palestina.

Tali Fahima ha estat la primera dona jueva empresonada en arrest administratiu. El ministre de Defensa, Shaul Mofaz, diu d’ella que és «un perill clar i present per a tots els israelians». La fiscalia de l’Estat vol imposar-li cadena perpètua. Què ha fet, Tali Fahima, per desafiar l’Estat d’Israel?