Després de la mort del seu marit, Ramatoulaye, una dona de mitjana edat i de classe acomodada de Dakar, escriu una llarga carta a la seva millor amiga, Aissatou, durant la imposada reclusió que l’Islam requereix després d’una mort propera.

La carta de Ramatoulaye és una seqüència de reminiscències, algunes nostàlgiques i d’altres amargues, dels moments més significatius del seu passat, però també una reflexió del conflicte emocional que es va obrir entre ella i el seu marit quan aquest va decidir prendre una segona muller, desfent així vint-i-cinc anys de vida matrimonial i d’amor.

A través d’aquesta obra, Bâ relata el tràngol de les dones musulmanes amb estudis al Senegal dels anys setanta però també el de moltes dones del present actual que, indignades amb les tradicions que permeten la poligínia, habiten un entorn social dominat per actituds i valors que els neguen els mateixos drets i estatus que els homes.