Una peça brillant i indisciplinada que combina assaig, memòria, crítica i ficció per repensar Woolf en un present marcat per noves exclusions, censures i desigualtats.
Un segle després que Virginia Woolf pronunciés a Cambridge les conferències que donarien lloc a Una cambra pròpia, Ali Smith hi torna per reflexionar-hi. Una Woolf pròpia és una peça brillant i rebel que combina assaig, memòria, crítica i ficció per repensar les paraules de Woolf en un present marcat per noves exclusions, noves formes de censura i velles desigualtats encara persistents.
Amb l’humor i la lucidesa que la caracteritzen, Smith conversa amb una figura jove i no binària que la desafia constantment i que obre el text a les preguntes del futur: qui pot escriure?, qui pot llegir?, i quines condicions materials i simbòliques calen perquè una veu pugui existir?
Aquest breu llibre és alhora homenatge i interpel·lació: un recordatori que una cambra pròpia» no és només un espai, sinó un acte continu de resistència i imaginació. Ali Smith ens convida a rellegir Woolf no com un monument sagrat, sinó com una companya de lluita que encara ens ajuda a veure —i a exigir— un món més obert, més just i més habitable per a tothom.
Què en diuen
Un llibret de 57 pàgines que he llegit com una festa. Una Woolf pròpia, en una traducció també meravellosa de Dolors Udina. Un llibre que com tota la seva obra és gra de vida sense ni gota de palla. Recomanadíssima!
Gairebé un segle després d’Una cambra pròpia, Ali Smith torna al text de Woolf i el rellegeix i reinterpreta des del seu temps i el seu espai perquè qui llegeix hi torni també des de la lectura pròpia i la de Smith superposades, en un joc de veus a tres bandes, de Woolf, Smith i la figura jove que es rebel·la, que es teixeix amb la nostra veu lectora, lectora de Woolf i lectora de Smith
Una petita joia pels amants de la Virginia Woolf, plena d’amor cap a ella i cap a la literatura de la mà d’una de les veus més intel·ligents de la literatura anglosaxona actual.