Quan la Meki creu haver-se quedat embarassada, inicia una cadena de correus electrònics amb la seva mare. Les incerteses es tornen preguntes i aquestes reflexions íntimes i descarnades. O més encara, es converteixen en l’oportunitat d’alleugerir-se d’una criança plena d’obstacles i mines. I amb unes arrels a milers de quilòmetres de distància.
La primera novel·la de Laia Asso ens sorprèn amb una història sobre els poderosos lligams de la maternitat. Una emotiva obra que viatja a París, Barcelona i Etiòpia resseguint els sentiments de tres dones amb vides entrellaçades. Una narració punyent que ens parla de les relacions entre filles i mares, de les ferides obertes de l’adopció, de la lactància com una tria conscient i dels prejudicis racials, culturals i patriarcals que continuen colpejant les dones d’avui.
Què en diuen
Sorprèn amb una obra al voltant d’un tema que es nota que domina, i que sap transmetre amb una naturalitat molt agradable
Acosteu-vos-hi a poc a poc, després agafeu embranzida i llegiu-la d’una sola alenada. En sortireu transmutats.
La mirada múltiple que ens planteja Laia Asso en aquesta novel·la és molt important perquè la maternitat adoptiva en realitat és una maternitat en plural i això, a vegades, pot incomodar, però la “multimaternitat” és inherent a qualsevol procés d’adopció.