Jean Echenoz és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Ha rebut els premis Goncourt i el Médicis.
Gérard Fulmard és una persona com tantes d’altres que, en trobar-se de sobte sense feina, s’agafa a l’imperatiu de reinventar-se com a única sortida. Després de diverses experiències sense èxit, Fulmard s’enreda en un partit polític menor on, com a tot arreu, es perfilen aliances, complots i passions. A més, han segrestat la secretària nacional del partit i tot es complica, n’hi ha prou amb dir que Fulmard hi està implicat fins al coll. Ell pensa que hi ha caigut per casualitat però oblida que sovint l’atzar només és desconeixement de les causes.
Què en diuen
Echenoz és un dels nostres grans escriptors.
La novel·la de Jean Echenoz és una de les que es poden llegir i rellegir sense esgotar el plaer literari ni el seu poder suggeridor. Gérard Fulmard ja és un personatge d’antologia.
El resultat és virtuós, lacònic i precís, com esculpit per la mà d’un mestre de traços clars, sembrat de referències i regat amb aquest humor metafísic echenozià que és molt més que ironia.
Jean Echenoz tritura el gènere negre amb un plaer contagiós, un humor metòdic i una serietat estimulant.
La nova novel·la de Jean Echenoz tracta l’existència, la política i tot en general a través de l’absurd. Una negativa punk que cal prendre’s seriosament.
La vida de Gérard Fulmard és una història de fracassos successius, d’un home que no té cap opció a res. I és un assoliment de meravellosa llibertat.
És el gir irremediable que pren la vida de Gérard Fulmard, com d'altres vides igualment ineptes que xocaran i el resultat de vegades serà desastrós. Per als seguidors de JP Manchette, aquest últim thriller de Jean Echenoz és per a vosaltres. Crònica social i política plena d’ironia on es fa freqüent l’ús d’un vocabulari lleugerament desfasat i girs de paraules sorprenents. És una petita joia que s’ha de tastar lentament.