Vivim moments de convulsió davant l’actitud de menyspreu que, des del Govern de les Illes Balears, han adoptat envers la cultura i, de manera molt especial, la llengua catalana, idioma propi que compartim amb el Principat i el País Valencià.

Aquests dies en què la present legislatura entra en la recta final lluny de moderar aquest menyspreu envers el català, han desconnectat el Súper 3/Canal 33 i el 3/24, al·legant que tècnicament és impossible sintonitzar les freqüències d’aquests dos canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Aquesta feta arriba després de substituir TV3 pel succedani Tv3.cat, de llevar el valencià Canal 9 (abans de la seva desaparició de l’espectre) i de fulminar la Televisió de Mallorca (una autèntica televisió de proximitat, d’una qualitat més que notable i pressupost modest). A banda, que mai no hem vist la resta de canals televisions en català (bons o dolents, públics o privats) que emeten a diferents indrets del territori de parla catalana.

El panorama radiofònic en català és molt semblant al televisiu i, al paper, cinc cèntims del mateix. El Diari de Balears, l’únic que s’editava íntegrament en català a les Illes, va tancar i l’Ara Balears, que n’agafà el relleu, a hores d’ara, només surt en paper els caps de setmana. És més, algunes revistes que s’editaven en català a les Illes també han tancat i prop de la meitat dels editors, també.

Tot plegat en una legislatura que començà amb la declaració de guerra a les escoles públiques amb el tristament famós TIL, aquell decret que rere una aparença de fals trilingüisme, pretenien arraconar el català com a llengua vehicular a les escoles. No els va anar bé, però… quin panorama!

Enmig d’aquests dies tristos, molt especialment, per als nostres fills, tenim més ganes que mai d’avançar, d’anar endavant i de fer-ho clar i català. Periodistes, editors, mestres, pares… estimam la nostra llengua catalana i volem que sigui una eina útil de comunicació en sentit ampli. Per això, estam convençuts que “qui resisteix venç”.