Играйте в Вавада казино - каждая ставка приносит выигрыш и приближает к большим деньгам. Заходите на официальный сайт Вавада казино и вперед к победам! servicenow solution

Suma’t a #LlegeixoAutoresOct

Cada mes d’octubre s’engega la iniciativa #LlegeixoAutoresOct, una campanya que s’activa a les xarxes socials sota aquesta etiqueta per fomentar la lectura d’escriptores i intentar reduir el biaix de gènere a la literatura.

A Llegir en Català ens hi hem sumat un any més i, a més a més, us hem preparat una guia de lectures perfectes per unir-vos a la iniciativa.

Comencem, com no podia ser d’una altra manera, amb Annie Ernaux, recentment guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. La seva obra és principalment autobiogràfica i manté vincles propers amb la sociologia. Gràcies a Angle Editorial, tenim la sort de podem llegir-la en català a través d’obres com L’esdeveniment, Pura passió, Memòria de noia o Els anys.

Seguim amb alguns dels darrers títols publicats a Llegir en català. Veureu que hi ha obres, temàtiques i estils per a tots els gustos (i per a totes les edats!):

 

Editorial Chronos

L’extern

Ada Hoffman

Traducció d’Anna Llisterri

Coberta de Marina Vidal

L’Extern és la porta d’entrada a una trilogia que barreja space opera i horror còsmic, una història de superació que ens obrirà la ment a altres realitats. L’autora va més enllà de la temàtica de ciència-ficció i LGTBI i incorpora un protagonista no-normativa, la Yasira Shien, que és autista. Coneixerem de primera mà quins són els conflictes que pateixen les persones neurodivergents en el seu dia a dia i ens adonarem que fins i tot el gest més petit pot tenir múltiples conseqüències i interpretacions.

 

Llengua materna

Suzette Haden Elgin

Traducció d’Eduard Castanyo

Coberta de Manu Gutiérrez

Aquesta edició ve acompanyada d’un pròleg de la Bel Olid i d’unes notes finals de la Susan M. Squier i la Julie Vedder, textos imprescindibles per contextualitzar l’obra en l’època en què va ser escrita i dins del moviment feminista.

Llengua materna es va publicar l’any 1984, any icònic pels amants de la ciència-ficció. Es tracta d’una distopia amb paral·lelismes amb El conte de la serventa de Margaret Atwood, que va veure la llum un any més tard. Llengua materna va estar nominada al Premi Locus l’any 1985 i sempre ha tingut una gran acceptació entre la comunitat literària, on se la considera una novel·la cabdal de la ciència-ficció feminista.

 

Les Hores

Dolor

Zeruya Shalev

Traducció de Roser Lluch i Oms

Deu anys després que fos greument ferida en un atac terrorista a Israel, el dolor turmenta de nou l’Iris. Però això no és tot: l’Eitan, el seu amor de joventut, també torna a la seva vida. El matrimoni de l’Iris està estancat. Els seus dos fills són gairebé independents. Ara, haurà de decidir sobre quina és la vida que vol viure.

 

El meu germà

Guanyadora del Premi Prix Femina étranger 2000

Jamaica Kincaid

Traducció de Carme Geronès

El germà petit de Jamaica Kincaid, va morir de sida el 1996, als trenta-tres anys. Amb la seva prosa crua i directa l’autora ens explica la vida i la mort del seu germà, i també la història de la seva família a l’illa d’Antigua. Un homenatge al seu germà, dedicat a totes les persones que el van ajudar durant la seva malaltia.

 

L’Agulla Daurada

Travessa del manglar

Maryse Condé

Traducció d’Oriol Valls i Fornells

Premi Nobel alternatiu de Literatura 2018

L’obra de Maryse Condé explora de manera crítica l’herència africana, la negritud i la diàspora de les societats antillanes, així com les relacions de gènere en el seu si. L’any 2018 es va reconèixer la seva trajectòria amb el Premi Nobel alternatiu de la Nova Acadèmia sueca, que va subratllar el caràcter «postcolonial» del conjunt de la seva obra.

Travessa del manglar, Maryse Condé parteix d’un fet puntual, la mort d’un personatge, per construir, a través de les paraules dels qui el vetllen, un retrat magistral de la societat de Guadalupe, amb els seus conflictes, les seves contradiccions i les seves tensions.

 

L’Avenç

El conte de l’alfabet

Xènia Dyakonova

A través de les 33 lletres de l’alfabet rus, Dyakonova fa un exercici de memòria familiar a partir dels fets, els llibres i els autors que més l’han influïda en la seva infantesa i adolescència, i ens acosta, de manera fascinant, a la gran cultura de Rússia.

 

El balneari

Memòria d’una educació sentimental

Maria Campillo Guajardo

Teniu a les mans un llibre de records personals i familiars; d’experiències viscudes i de personatges remots que van habitar, durant un segle i quatre generacions, en l’ambient i el clima especial d’un establiment balneari. Una forma d’accés a la vida

adulta d’una dona nascuda als anys cinquanta del passat segle.

 

Mai Més

La muntanya líquida

Mercè Falcó

A casa Dàrida no són rics, però l’aigua hi raja perquè l’oncle és un cisternador autoritzat i en compra als productors de La Vall. A la majoria de cases, com la del seu xicot Ionas, l’aigua goteja i prou. El primer cop que la veuen córrer, desbocada i sense amo, els obrirà els ulls i els canviarà la vida per sempre.

 

M de Monstre

Talia Dutton

Traducció d’Edgar Cotes

Novel·la gràfica inspirada en Frankenstein sobre fantasmes, identitat i família. Tot comença quan una científica intenta tornar a la vida la seva germana amb resultats inesperats. L’autora explora el que significa estar a l’altura de les expectatives dels altres, així com de les nostres.

 

Raig Verd

Com destruir l’escriptura de les dones

Un clàssic de la teoria feminista

Joanna Russ

Traducció de Míriam Cano

Il·lustració de María Corte

No ho va escriure ella. Ho va escriure ella, però algú la va ajudar. Ho va escriure ella, però és una anomalia. Ho va escriure ella, però… Russ analitza com la història de la literatura ha omès el paper de les dones en les lletres universals.

 

Temps de segona mà

Svetlana Aleksiévitx

Traducció de Marta Rebón

De la guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2015 i del Premi Internacional de Catalunya 2022

Amb els ulls d’una dona de lletres, Svetlana Aleksiévitx explica com va ser el comunisme a Rússia mitjançant entrevistes on es recullen vides del socialisme, persones que transmeten a l’autora les seves pors, les seves esperances.

Aleksiévitx fa preguntes no només sobre el socialisme, sinó sobre l’amor, la gelosia, la infància, la vellesa… Ella pregunta per entendre aquest espai petit que és l’ésser humà. Al capdavall, és allà on tot passa.

 

Indòmita

El castell ambulant

Un clàssic de la literatura juvenil per primer cop en català

Diana Wynne Jones

Traducció de Bel Olid

Il·lustracions de Marina Vidal

La Bruixa de l’Ermot ha embruixat la Sophie. Per desfer l’encanteri, la seva única opció passa per visitar l’irritant i egocèntric mag Howl. Però, aconseguirà que l’ajudi?

Multipremiat i considerat un clàssic de la literatura, El castell ambulant no ha deixat de reeditar-se i traduir-se des de la seva publicació el 1986. L’obra, plena d’imaginació i màgia, trenca els tòpics de la literatura de gènere i defensa amb humor la necessitat de rebutjar els nostres prejudicis.

 

Saldonar

Historiae

Antonella Anedda

Traducció i pròleg de Joan-Elies Adell

La poesia d’Antonella Anedda es caracteritza per oferir una mirada que il·lumina figures imperceptibles, evoca absències i mancances. A Historiae, explica les tragèdies dels migrants que s’ofeguen al Mediterrani o la vida de qui ha de buscar menjar als contenidors, amb imatges poderoses que treuen a la llum el que no volem veure. Un llibre de referència de la poesia italiana contemporània.

 

Jo també soc de fang

Una immersió al Japó de l’art Jōmon

Núria G. Caldés

Una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l’espai del que coneixem. Un viatge fins a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets de l’estil escultòric tradicional nipó anterior a la nostra era. El mestre Ifurai evidencia a l’autora que tots els objectes, animals i persones són igual d’importants.

 

Sembra Llibres

Amb fil de seda

Muriel Villanueva

Amb fil de seda, Muriel Villanueva ens captiva amb la història d’un grup de música format per unes joves disposades a no rendir-se. Una història vibrant sobre com una caiguda al buit, un trasllat, una separació, una mort imminent, la pressió estètica i el qüestionament del propi gènere ajunten quatre joves que troben en l’art el llenguatge amb què entendre’s. Un viatge per una revolució interna de dimensió coral, adolescent, rural i amorosa que cavalca sobre la imparable onada de la creativitat.

 

El blau entre nosaltres

Ayesha Harruna Attah

Traducció de Elisabet Ràfols-Sagués

El blau entre nosaltres, l’aclamada escriptora ghanesa Ayesha Harruna Attah ens ofereix una visió colpidora de l’esclavitud per mitjà de les experiències de la Hassana i la Husseina.
Una història commovedora que flueix entre els esculls perillosos del tràfic d’esclaus, el racisme i el supremacisme per travessar l’enorme pont de mar blava que ens uneix. Una novel·la que ha estat seleccionada al prestigiós White Ravens i que ens narra un dels episodis més funestos de la humanitat amb els ulls de dues joves audaces que aprenen a créixer desafiant les pròpies pors.

 

Venim de lluny. Història del feminisme al País Valencià

Andrea Aguilar, Carme Bernat, Gemma Martínez i Laura Bellver

Un llibre bàsic i necessari per a recuperar, entendre i dignificar la història popular del feminisme a casa nostra. Obreres, mestres, llauradores, guerrilleres, antifeixistes i militants de base. La genealogia de les lluitadores valencianes que van aconseguir avanços democràtics i populars que arriben fins als nostres dies. Un llibre que naix en el si de la Universitat Popular La Fènix, amb epíleg del col·lectiu Arada, per a rescatar de la desmemòria les lliçons emancipadores de tantes dones silenciades. Perquè necessitem saber d’on venim per a afrontar els nous reptes. Perquè hi ha debats i conflictes a què les nostres predecessores ja es van enfrontar. Recordem-les, escoltem-les i aprenem d’elles.

 

Tigre de Paper

Dones, raça i classe

Angela Davis

Traducció de Fran Seva

Angela Davis és segurament la figura internacional més influent del feminisme negre i ha estat una de les principals veus de la lluita pels drets civils i en contra de l’actual model de presons als EUA. Dones, raça i classe és l’obra central del seu pensament on planteja aportacions clau que han enriquit la perspectiva interseccional. Un dels assajos feministes més importants de les últimes dècades traduït per primera vegada al català. Per conèixer millor l’autora, també podeu legir Podem abolir les presons (Tigre de paper,2020) amb pròleg de Jordi Cuixart i epíleg de David Fernàndez. El 2021, Davis va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra.

 

Atrapats a la feina. Com escapar del capitalismeDones, raça i classe

Amelia Horgan

Traducció de Miquel Sorribas

Millor llibre de no ficció del 2021 segons l’Evening Standard.

Des d’estratègies quotidianes de resistència als abusos de la patronal fins a propostes d’organització col·lectiva, Atrapats a la feina és un assaig fresc i àgil que ens farà veure el treball des d’una nova perspectiva, ens ajudarà a descarregar el pes de la responsabilitat, empoderar-nos per deixar de fer hores extra o deixar de suportar les tonteries de l’idiota del nostre cap. En definitiva, ens ajuda a imaginar un món on treballar no sigui un calvari quotidià i dibuixa les alternatives per les quals val la pena lluitar.

 

El capital de l’amor. Manifest per un eros polític i revolucionari

Jennifer Guerra

Traducció d’Aurora Ballester

A l’època en què les relacions es basen en l’intercanvi o la utilitat, reservar espai a un amor sense condicions i lliure pot ser una de les accions més revolucionàries.

Mentre que el nostre imaginari és ple d’amor, alhora la nostra societat es comporta com un amant amb el cor destrossat: és cínica i menysprea l’amor, considerat un sentiment estúpid o molest.

Però aquesta crisi d’amor té remei. A l’època en què les relacions es basen en l’intercanvi o la utilitat, reservar espai a un amor sense condicions i lliure, capaç de passar de l’àmbit individual a la comunitat, pot ser una de les accions més revolucionàries que puguem fer.

 

 

Editorial Clandestina

Suïcidis S.A.

Mariló Àlvarez

IX Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana

La Queralt treballa al Centre d’Assistència al Suïcidi número dotze, un organisme adscrit a la Seguretat Social que regula les sol·licituds de suïcidi dels seus pacients. Com a psicòloga, la seva tasca consisteix a valorar cada cas i actuar en conseqüència, sovint, administrant fàrmacs mortals a aquelles persones que reuneixen els requisits adequats per accelerar la seva mort: malalties terminals, depressions cròniques…

En un món postpandèmic alternatiu on el suïcidi és legal i s’impulsa des de la sanitat pública, quin valor es dona a la vida de les persones a la nostra societat?

 

Dies de tempesta

Sara Bilotti

Traducció de Pau Vidal

Amb una escriptura elegant i una habilitat per explorar les ferides més profundes, Sara Bilotti acompanya els lectors en un descens real al mateix infern, perquè «el malalt de debò no és pas el que perd el senderi després de patir un trauma, sinó el que sobreviu a la brutalitat de la infantesa sense cicatrius visibles». I ho fa construint una novel·la molt negra, negríssima, plena de suspens, aconseguint el seu propòsit: crear un món real i angoixant, una atmosfera densa i tibant que no es descarrega fins al final, com una tempesta.

 

Bira Biro

Roland l’elefant

Louise Mézel

Traducció d’Oriol González

En Roland ha tingut la sort de conèixer tots els racons de la Vil·la Mèdici, a Roma, una casa molt prestigiosa. Louise Mézel proposa un viatge per la història de l’art que ens acosta a obres i a artistes reconeguts des de la particular perspectiva d’en Roland.

 

Els malets

Laia Puig

En aquest llibre trobareu que els nens riuen i ploren i també poden espantar-se o sorprendre’s. Hi trobareu  diferents models de famílies, hi trobareu nens amb dificultats d’audició o en cadira de rodes. Hi trobareu gent que s’abraça i també nens que prefereixen jugar sols. És important que eduquem els nostres fills en la integració, en la igualtat, en la comprensió de les emocions i en el respecte i l’estima als altres per tal de crear una societat més justa, en la qual ens hi sentim orgullosos de conviure.