Jordi Moners i Sinyol
Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 1933) és un polític i filòleg català, membre fundador del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya,i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d’uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l’escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d’aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en què fou víctima de la persecució feixista de l’època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989). Membre actiu del PSAN fins a l’actualitat, va organitzar l’activitat política del partit al Baix Llobregat fins a l’any 2001 en que va modificar la seva residència. El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé i Camardons, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on impulsà i presidí l’associació de veïns “La Unió” entre l’any 1987 i 88. Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d’Estiu i és impulsor d’Edicions Lluita, que entre d’altres, també edita la revista Lluita.
El 1976 publicà Síntesi d’història dels Països Catalans – Edicions La Magrana i La llengua de Castigaleu – Treball de dialectologia local d’aquest poble de la Baixa Ribagorça editada pel Centre d’Estudis Ribagorçans l’any 2008.
Ha fet nombroses traduccions de rellevància. Podem destacar:
1971 Formalisme i realisme; Bertolt Brecht, – Edicions 62
1977 Manifest del partit comunista; Karl Marx, Friedrich Engels – Ed. La Magrana i Edicions 62
1982 El príncep; Niccolò Machiavelli – Editorial Laia
1983 El Capital (6 volums); Karl Marx – Edicions 62
1987 La Ideologia alemanya (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels – Editorial Laia
1987 Cipì i La Bandera; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) – Ed. La Magrana
1989 Dels delictes i de les penes; Cesare Beccaria – Edicions 62
1991 Els narradors de la nit; Rafik Schami – Ed. La Magrana
Llibres traduits:
