Vida digna i dret a decidir
Teniu tota la llista de llibres a Bookshop.org.
Viure, morir, gaudir, patir, aquests verbs i el que suposen han estat sempre font d’inspiració per a la literatura. Tots els personatges de les novel·les amb vides senzilles o complicades, alegres o dissortades, han d’encarar el seu dia a dia d’una manera o una altra…
Però què passa quan la vida suposa un patiment més gran del que podem suportar? On és el límit d’una vida digna? Qui ha de decidir sobre com hem de viure?
No totes les persones en situacions complexes encararíem la realitat de la mateixa manera. Al món real, la majoria, davant de situacions complexes se’n surten, però molts d’altres, en canvi, no. El dret a la vida és el primer dels drets humans que s’inclou a la majoria de tractats internacionals, però quin és el límit d’aquest dret? On està el límit del patiment físic o del patiment psicològic? És l’individu un ésser totalment autònom que ha de poder decidir si vol viure o no? O és la vida un dret superior que cal protegir en tots els casos?
La literatura ens apropa a aquesta reflexió i a aquest debat amb múltiples punts de vista i perspectives: l’individu malalt o no, que pateix física o emocional i que no troba sortida, la família i els amics que l’acompanyen, les institucions medicosanitàries que el tracten i de vegades no poden ajudar-lo o curar-lo, i la societat que l’envolta.
Us proposem un conjunt de lectures que ens mostren com diferents personatges, principals o secundaris, encaren situacions complexes i com intenten sortir-se’n o decideixen deixar d’intentar-ho, i com ells mateixos i el seu entorn s’esforcen per entendre el per què de la seva decisió de posar fi a la pròpia vida.
Aquestes lectures posen al descobert la necessitat de regular correctament el dret a la vida de manera que la persona que pateix pugui decidir lliurement si vol seguir vivint. Les situacions extremes que poden portar algú a demanar una eutanàsia activa o passiva o un suïcidi assistit són realitats molt dures que costa assumir, però segurament en molts casos serien opcions més dignes pels individus que amb plenes facultats, decideixen no seguir vivint.
L’any 2021 es va aprovar la llei que regula l’eutanàsia a l’estat espanyol, passant així a formar part del reduït nombre de països que permeten aquesta pràctica al món. Actualment només Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Canadà, Colòmbia i Nova Zelanda permeten l’eutanàsia i només uns quants el suïcidi assistit (Suïssa i alguns estats dels EUA).
Podeu accedir a tota la llista en aquest enllaç
Les tristes recances, de Miriam Toews, traduït per Carme Geronès. Editorial Les Hores. L’Elf i la Yoli són dues germanes intel·ligents i ben avingudes. L’Elfrieda és una pianista de renom mundial, encantadora, rica i feliçment casada: vol morir. La Yolandi està divorciada, li costa arribar a fi de mes i se’n va al llit amb els homes equivocats mentre mira de trobar el veritable amor: vol desesperadament mantenir la seva germana gran amb vida. A mesura que la situació es torna cada vegada més complicada, la Yoli s’enfronta a la decisió més esfereïdora de la seva vida: ajudar la seva germana a morir.
Infelicitat perfecta, de Peter Handke, traduït per Marta Pera Cucurell. Editorial L’Avenç. Després del suïcidi de la seva mare, Handke s’asseu a posar per escrit allò que sap, o que creu que sap, sobre ella. En surt un llibre auster, escrupolós i profundament commovedor, un dels punts més alts de l’obra de l’escriptor guardonat amb el premi Nobel de Literatura el 2019.
Les pereres fan la flor blanca, de Gerbrand Bakker, traduït per Maria Rosich. Editorial Raig Verd. Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls. Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la seva vida. Tot i l‘acompanyament i la calidesa familiar, serà capaç d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos?
Manyaga, de Fiódor Dostoievsk, traduït per Miquel Cabal Guarro. Editorial Angle. Al menjador de casa, un home està davant del cadàver de la seva dona. A partir d’aquí repassarà la seva vida en comú, intentant esbrinar el perquè de la seva mort. En aquest monòleg narratiu Dostoievski retrata magistralment com dos esperits tan allunyats no aconsegueixen conviure i com el marit és incapaç d’adonar-se del seu paper en la mort de la seva joveníssima dona.
Sense connexió, de Jaume Monzó. Sembra llibres. Carme comença una nova vida, no és la fi del món, però per a ella s’hi assembla molt. Tot és un drama: deixar el poble, les amigues, els concerts, l’equip d’handbol i la parella… Al nou institut, les Queens li faran la vida impossible, però la Carme lluitarà per sobreviure. Una novel.la sobre l’assetjament escolar, la diversitat sexual i les relacions d’amistat tòxiques.
Eroica, de Cristina Masanés. Editorial L’Avenç . L’any de la pandèmia, reclosa a casa, l’escriptora espera l’arribada de la filla adolescent. Mentre sona la música de Beethoven, l’envaeix el record, llunyà però permanent, del suïcidi de la mare, al qual tracta de donar sentit. “La mare no va morir de malaltia, ni d’accident. Va morir de tristesa; una tristesa profunda, acumulada i ampla que no va encertar a revocar.”
El sentit d’un final, de Julian Barnes, traduït per Alexandre Gombau Arnau. Angle Editorial. En Tony Webster és un jubilat de vida tranquil·la, però una carta d’un bufet d’advocats l’abocarà a revisar la seva joventut. Just abans d’anar a la universitat, el seu grup d’amics s’havia ampliat amb l’Adrian Finn, el més seriós i intel·ligent de tots quatre, però que l’exnòvia d’en Tony comencés a sortir amb l’Adrian va posar-los a prova. Ara, passats més de quaranta anys, Tony Webster s’adona que potser no tot va succeir com ho havia recordat. Perquè la memòria és i fins i tot, poy obligar-te a reinterpretar tota una vida.
Sabem com morirem, de Paco Ignacio Taibo. Editorial Tigre de paper. La mort aguaitava. Varsòvia era el punt de concentració dels jueus que serien deportats cap al seu destí final, el camp d’extermini de Treblinka. Enmig d’aquells dies terribles de 1943, un petit grup rebel de joves dirigit per Mordecai Anielewicz es preparava per presentar la batalla de la seva vida contra les tropes nazis que controlaven a milers el gueto on els jueus estaven amuntegats. Aquesta és la història de subversió dels homes i dones –gairebé tots adolescents– que van decidir morir amb la dignitat dels embogits i dels valents abans que viure sense llibertat.
Permagel, d’Eva Baltasar. Club Editor. Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.
Barcelona 2059. Ciutat de posthumans. MaiMés. Nou autors i autores catalans de trajectòria contrastada uneixen esforços per imaginar la Barcelona d’un futur no gaire llunyà. Dos-cents anys després de la caiguda de les muralles de Barcelona, creix sobre el mar Neo Icària, un nou barri dominat per l’impacte de les noves tecnologies i el posthumanisme. Els relats es mouen en un territori ambivalent entre la utopia i la distopia. Hi trobareu tres relats en els quals es reflexiona sobre la mort assistida.
Els adeus del Jaguar, de Joanjo Garcia. Editorial Bromera. Aina torna al poble. I sap que, en fer-ho, ha d’escriure la història del Jaguar. D’aquell amic que va estimar, i amb qui va compartir estius d’adolescència. Aina ha d’escriure la història de Juan David Martínez, d’aquell jove que es va llevar la vida amb només díhuit anys. Que es va suïcidar, encara que la paraula faça mal i siga un tabú, encara que al poble tot siguen eufemismes per evitar-la, encara que siga tan difícil entendre per què ho va fer, encara que hagen passat dos anys de silenci i de misteri.
La impaciència del cor, d’Stefan Zweig, traduït per Joan Fontcuberta i Gel. Quaderns Crema. En els primers albors de la Gran Guerra, el tinent Anton Hofmiller rep una invitació per anar al castell del magnat hongarès Lajos von Kekesfalva. Durant la seva estada, la filla de l’amfitrió, que pateix paràlisi crònica, s’enamora del jove oficial i troba un nou sentit a la seva vida. Hofmiller, que només sent compassió per la jove Edith, decideix ocultar els seus veritables sentiments i li fa tenir esperances en una ràpida recuperació.