Àngel Quintana
(Torroella de Montgrí, 1960)
Catedràtic d’Història i Teoria del Cinema, ha estat degà (2018-2026) de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.
Professor convidat a la càtedra Roger Odin de la Universitat Sorbonne Nouvelle, i a les universitats de Lausanne, Pantheon Sorbonne i Los Andes (Bogotà). Ha estat investigador principal de cinc projectes sobre els orígens del cinema.
Ha publicat monografies sobre directors com Rossellini, Renoir i Fellini. És autor de diferents assaigs sobre cinema, com El cine italiano 1943-1961 (Paidós, 1998), Fábulas de lo visible (Acantilado, 2003) i Después del cine (Acantilado 2011). També ha publicat, a l’Estat francès, Virtuel? A l’ère du numérique, le cinéma est toujours le plus réaliste des arts (Cahiers du Cinéma, 2008) i Lorca et le cinéma (Nouvelles Éditions Place, 2018).
Les seves crítiques cinematogràfiques han estat publicades a diversos mitjans com El Punt Avui, Caimán Cuadernos de Cine, Vanguardia Dossier, L’Avenç i a la revista italiana Diari di Cineclub. En un àmbit més memorialístic, ha escrit els assaigs Estiu del desconcert (L’Avenç, 2020) i Sempre tindré París (L’Avenç, 2023).
