Domitila Barrios

Domitila Barrios de Chungara (Bolívia, 1937 – 2012) Va ser una líder obrera i feminista boliviana. D’origen subaltern de ben jove ja va haver de dedicar-se a la mineria per a fer-se càrrec de les seves cinc germanes i la seva malalta mare. Al mateix temps s’afilià al comitè de mestresses de casa de la mina  on treballava, aviat fou nombrada secretaria del comitè. Començava així la seva vida militant que allargà fins al mateix dia de la seva mort. Coneguda per ser pedra d’ensopegada de les dictadures militars bolivianes d’entre 1964 i 1982 les dues vagues de fam realitzades el 1977 i el 1978 -a les que s’hi unirien milers de bolivians- van significar la caiguda del règim d’Hugo Banzer. Nominada a premi Nobel de la Pau el 2005 va morir de càncer als 74 anys el març de 2012. Fins llavors, però, no va descansar en la tasca revolucionària i fins i tot en la dècada dels 80 quan va ser condemnada a l’exili va dedicar els seus dies en fer una gira per Amèrica i Europa difonent la situació política a Bolívia i explicant la cruesa de les dictadures que l’estaven assolant.