Circumnavegació és la crònica d’un viatge i un retorn a l’origen. Els humans i les seves obres sovint obliden el seu punt de partida i perden els fils de la cançó. La poesia, com la vida, no deixa de ser un viatge circular, un joc per ajornar la mort.

El llibre, dedicat als abandonats, integra un conjunt de peces transficcionals i biopoètiques de temàtica i rítmica molt diversa —tant clàssiques com contemporànies—, amb un component vivencial i oral molt significatiu. Aquests poemes són besllums als verals, fendits a la neu, retir d’horabaixa, ombres a les cavernes, contorns d’Eros: en allegro o tempo lento.

«Però… per què l’anècdota / o les referències onomàstiques o l’exegesi o la justificació / o el fingiment, tot i haver succeït fets tràgics / i vivències molt fortes en els anys d’escriptura / d’aquest text? Certament som capaços / d’afrontar la cara cremant i lletja del Sol?», pregunta i es pregunta aquest poeta, a qui li importa més la paraula que coneix, el seu batec experiencial.