Saldonar

Segurament, estem d’acord que el món, com més va, cada vegada es torna més complicat, i que ens costa d’entendre’l, de trobar un fil conductor i una explicació de tot plegat. Ens podríem agafar a la idea de Peter Handke —«El món, tornant-se misteriós, s’obria i podia ser reconquistat»—, però ens hauríem de deixar portar potser massa per l’entusiasme per acabar-nos-la de creure.

Sembla fàcil que coincidim a agrair que ara com ara disposem de llibres que ens ajuden a orientar-nos mínimament, ni que sigui. Que no cal que ens facin més bons ni que ens donin certeses, ni consol, ni que ens facin creure que som els millors. No. Si ens fan pensar una mica i sense pretensions, si ens permeten viure en mons que no coneixíem, si ens deixen creure que hi pot haver esperança, si ens distreuen sense tractar-nos com si fóssim idiotes, si… ja fan prou!

Això és el que ens agrada pensar que transmeten els llibres de Saldonar: honestedat, dedicació, curiositat, atreviment, crítica desinteressada, netedat. I no és casualitat que centrem el nostre interès en dos camps, que si hi pensem bé coincideixen en la pretensió d’explicar-nos el món actual: la no-ficció i la poesia.

D’una banda, valorem molt la feina dels periodistes, i ja fa anys que —amb la complicitat, entre d’altres, del Grup Barnils— posem les pàgines dels nostres llibres a la seva disposició perquè treguin a la superfície i facin públiques investigacions exhaustives i amb un to narratiu sobre qüestions silenciades o poc tractades —o maltractades, segons com— pels mitjans de comunicació. I com a conseqüència, els professionals joves amb més talent i projecció ens han il·lustrat sobre la tirania immobiliària, els negocis gasístics més foscos, la ultradreta en ascens a França i Itàlia, l’herència bruta del franquisme, les associacions espanyolistes més ben engreixades, la corrupció als ajuntaments o les pràctiques perverses de la judicatura. I continuaran, i tant.

D’altra banda, hem apostat amb tota la fe per un gènere carregat de present i de futur —dins de la no-ficció—, el periodisme «narratiu». D’altres en diuen «literari», el nom no fa la cosa. El 2023 vam activar la col·lecció «Contrastos», dirigida per Alba Sabaté Gauxachs, amb un disseny que molts qualifiquen d’atrevit, que  vol reflectir la intenció dels títols de la sèrie, que es posiciona en contra de la resignació i el conformisme. Com diu Sabaté, «Contrastos» neix en oposició a la no-ficció edulcorada, a l’acceleració anestesiant i a una simplificació que ens pot dur al cinisme. Els primers títols són de Josep Lluís Micó, Per Nyholm, Cal Flyn, Adrian Nicole LeBlanc i Leila Guerriero.

Ens interessa, queda clar, la realitat, i no ens la podrem acabar mai. És per això que publiquem llibres que procuren fer-nos-la veure amb més nitidesa, aplicant les tècniques literàries més clàssiques i les menys convencionals i més experimentals, per intentar entendre la complexitat de la vida.

Ens agrada publicar també assajos i testimonis que ens informin —amb voluntat de convertir-se en llibres que obrin un debat— sobre qüestions del més alt interès tractades pels millors especialistes, i a més recuperem testimonis fonamentals de la nostra cultura.

Finalment, no oblidem —i d’alguna manera amb això tanquem el cercle de confiança en les paraules— la nostra devoció per la poesia, i alimentem una col·lecció que, a més dels nostres autors, fa espai als poemaris d’altres llengües, amb l’edició original al costat de la traducció.