«Hi ha històries d’amor més rodones que les nostres, suposo, però per a nosaltres aquests han estat els capítols que ens ha tocat escriure».

La filòsofa María Zambrano i l’Araceli, germana i companya vital, mantenen en aquesta novel·la epistolar una relació que fa aflorar la seva memòria: la infantesa i la primera joventut plenes de promeses, alguns amors i molts desamors, l’efervescència del Madrid republicà i l’horror de la guerra que els va destruir els somnis, el dur periple per Europa i el Carib, la noblesa i la mesquinesa de la vocació filosòfica…

A través de les experiències i les idees que transmeten les seves paraules, robades a la intimitat, ens fan còmplices dels esforços valents i sincers per explicar-se i per entendre’s. Són unes cartes amb una gran dimensió personal i literària que defineixen i fan créixer dos personatges amb molta força i alhora vulnerables.

Estimades Zambrano és una novel·la molt documentada i amb molta recreació lliure, que revela la vida de dues germanes singulars i el pensament de la filòsofa, altament original i encara més singular per a qui vol descobrir-la.

Malgrat la quantitat i la qualitat dels estudis erudits sobres les idees i les aportacions filosòfiques de María Zambrano, continua sent encara massa desconeguda, és poca cosa més que el nom que rubrica una cita, sovint hermètica i confusa.