Pròleg de Joan Carreras

El periodisme és una arma poderosa, i Josep Lluís Micó ho demostra a Química orgànica. Catedràtic de Periodisme, ara torna als seus orígens, al carrer, a la crònica més severa de la realitat.

Després d’hores i hores d’entrevistes a desenes de persones, Micó ens presenta dos relats periodístics d’una cruesa que desarma qui els llegeix i li fa revisar dràsticament el seu sistema de valors.

El primer relat, “Els fets i la pols”, explica en primera persona l’odissea de l’Eva, una dona de la zona alta de Barcelona a qui un accident familiar inesperat li canvia la vida i li fa explorar espais que mai hauria pogut imaginar que existien.

El segon, “Papallona, esquena, braça, crol”, recrea només amb els diàlegs dels protagonistes una matinada de les festes de Moros i Cristians d’una població valenciana, presidida pels excessos en el consum de drogues, la promiscuïtat sexual, les infidelitats sentimentals, el masclisme i el maltractament d’animals.

Un llibre poderós, insòlit en el nostre àmbit.

“Volem entendre el caos i de tant en tant algú ha d’endreçar el calaix, encara que sembli que només el posa de cap per avall i n’aboca tot el contingut davant nostre, com fa Micó. Hi trobareu pintallavis i cocaïna, orgasmes i piscines, autòpsies i mentides. Hi trobareu la bogeria de la vida desfermada. I hi trobareu persones que us faran patir per elles, que us faran viure les seves vides”. Joan Carreras

“Química orgànica és un llibre que us crearà una lleugera addicció controlada –si és que pot haver-hi una dependència d’aquesta índole-, i el voldreu devorar impacientment perquè actua com si fos un acupuntor que prem zones que no sabíeu que existien”. Míriam Díez a La Llança