Teresa Serra, vídua d’un soldat de la Lleva del Biberó desaparegut a la Guerra Civil, ha de lluitar per la supervivència en plena postguerra. Abandona el seu poble a les Terres de l’Ebre amb la seva filla i la seva mare al darrere i forma una nova família amb un emigrant cordovès. S’estableixen al Penedès, a Sant Sadurní d’Anoia, on treballen i viuen en unes condicions difícils. L’amistat i la solidaritat que hi troben, però, els ajuden a tirar endavant.

La família, com tantes d’altres, creix i es diversifica amb unions de procedències diverses. Les quatre generacions que protagonitzen Terra de vinyes recullen i transmeten l’amor al paisatge, a l’esforç i a la feina.

Rosa M. Prat i Balaguer s’aproxima, amb un gust deliciós pels detalls, al món de les vinyes, els cellers i les empreses del cava, i tracta amb precisió les vicissituds i el sofriment de les persones emigrades als anys cinquanta i seixanta.

«L’home era conscient que aquella dona l’esquivava. Es preguntava quina història devia tenir. En aquells temps de la postguerra, la vida estava plena de silencis. Silencis de ferides que havia deixat la guerra, de sofriment, de lluita i de passions».