Per Laura Huerga.

L’allau de llibres feministes és una demostració d’un canvi de paradigma. Us n’he fet una selecció per no perdre’s alguns dels llibres imprescindibles però, sobretot, per tenir un punt de partida. La millor manera de trobar el teu llibre és amb curiositat i temps per passejar per una llibreria. Aquests són llibres a llegir per homes i dones, perquè el feminisme és cosa de tots i perquè ens queda molt per aprendre en aquest nou camí que farem junts.

La guerra no té cara de dona, Svetlana Aleksiévitx.  Traducció de Miquel Cabal. Un milió de dones russes van lluitar a la segona guerra mundial. Curiosament, quan li preguntes a una dona, no veu la guerra en clau de victòria o derrota, els testimonis recollits per Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura, canvien la nostra mirada i el nostre pensament. A Raig Verd Editorial.

Diaris, Katherine Mansfield. Traducció de Marta Pera. La literatura del segle XX també la van escriure dones. Dones com Katherine Mansfield, sense elles hi ha un buit, un forat inexplicable. No us perdeu els seus diaris, penseu que la Virginia Woolf ja se’ls llegia amb delit. A L’Avenç.

La veu i el poder de les dones, Mary Beard. Traducció d’Anna Llisterri. Dues conferències on Beard analitza com la veu de les dones està exclosa dels àmbits de poder. Com poder ser escoltades? A Arcàdia Editorial.

Els homes m’expliquen coses, Rebecca Solnit. Traducció de Marina Espasa. De la Solnit us ho recomano tot. Aquest en concret conté experiències que moltes de nosaltres hem viscut, com per exemple rebre la lliçó d’un home en un tema sobre el que no té ni idea i on tu ets una experta. Aconsegueix fer-te riure i tot. A Angle Editorial.

Curs de feminisme per a microones, Natza Farré. En clau d’humor, perquè segurament seria insoportable que ens diguessin tantes veritats a la cara d’una altra manera, Natza Farré ens convida a veure el món amb ulls feministes. Res no serà igual. Lectura obligatòria a totes les cases. A Ara Llibres.

Feminisme de butxaca, Bel Olid. La Bel Olid és una activista incansable sense la qual estaríem perduts. Ens serveix de guia i imposa una mirada d’un feminisme que reclama una igualtat anticapitalista, ecologista i sorora. El llibre apropa conceptes del feminisme sense ser acadèmic per a una millor divulgació del femenisme. També el faria lectura obligada. A Angle Editorial.

Teoria King Kong, Virginie Despentes. Traducció de Marina Espasa. Despentes ens llença unes quantes veritats a la cara. Sense victimisme parla de prostitució, de pornografia, de violacions. Parla d’una altra visió del que és ser mare, dona, muller. Jo diria que és imprescindible, però a aquestes alçades de la llista, no sabria dir quin no ho és. A l’Altra Editorial.

A la cambra fosca de Susan Faludi. Traducció de Josep Alemany. L’operació de canvi de sexe del seu pare a l’edat de setanta-sis anys farà a Faludi fer un viatge de coneixement cap a la figura del seu pare. Haurà de conèixer aquesta nova dona i hauran d’establir una nova relació. A Periscopi.

En l’àmbit de la literatura també podem trobar llibres feministes, o diguem-ho millor, explícitament feministes. Us en recomano els següents:

Estimades Zambrano, de Mercè Foradada. Una novel·la al voltant de dues figures misterioses i molt importants del segle passat a Espanya. María i Araceli Zambrano. Foradada recrea una història molt ben documentada de la relació entre les dues germanes i del que va suposar l’escriptura en les seves vides. A Saldonar.

Els desposseïts, de Ursula K. Le Guin. Traducció de Blanca Busquets. Un clàssic de la ciència ficció que t’arrossega a una nova comprensió del nostre propi món. A la recerca d’una nova utopia, caldrà qüestionar de nou el nostre món. A Raig Verd.

Quim/Quima, de Maria Aurèlia Capmany. Els nostres clàssics també han de ser coneguts i difosos arreu. Capmany qüestiona aquí, des de l’any 1000 fent una repassada per la història de Catalunya, amb visió de gènere, en una aventura singular. A Males herbes.

La confessió de la lleona, de Mia Couto. Traducció de Pere Comellas. Una novel·la que denúncia l’opressió de les dones a través d’una història captivadora i singular ambientada en un poble de Moçambic. A Periscopi.

Sempre ho he sabut, de Barbara Balzerani. Traducció d’Anna Casassas. En el feminisme sempre sorgeixen dubtes de com viure la pròpia feminitat. Fins a quin punt és feminista viure-la de segons quina forma. Aquest llibre explora a través d’una història i relació entre dues dones, dues formes molt diferents de fer-ho. A Tigre de Paper.

En estat natural, de Charlotte Wood. Traducció d’Àfrica Rubiés. Deu dones tancades en una presó enmig d’un desert, totes elles tenen alguna cosa en comú. Una defensa de les llibertats individuals, i una denúncia contra l’opressió de les dones. A Les hores.

I poesia:

Jo no sóc ningú, qui ets tu?, Emily Dickinson. Traducció de Sam Abrams. La meitat de vegades no l’entenc a la primera i l’altra meitat, no l’arribo a entendre del tot però és un viatge que val la pena.

Instant, de Wislawa Szymborska. Traducció de Joanna Bielak. Catorzè Premi “Jordi Domènech” de Traducció de Poesia. Tots dos a Cafè Central.

Com elles. Mireia Vidal-Conte. Una lectura molt recomanable. Una fantàstica repassada per la poesia del segle XX. A Lleonard Muntaner a partir de les lectures de l’antòloga.

Per als petits (i no tant petits):

La mestra és un capità de Antonio Ferrara i Anna Laura Cantone. Traducció de Bel Olid. Les dificultats del dia a dia amb què s’enfronta qualsevol persona en la figura d’una mestra i com ho combina en la seva vida diària d’educadora. Potser la millor manera d’aportar una mirada diferent dels nens cap a les seves mestres i una manera tendra i bonica d’humanitzar els adults. A BiraBiro.