Sobre el flux de la literatura catalana

L’escriptor i periodista Xavier Aliaga publica al setmanari El Temps una reflexió interessant i oportuna (la podeu llegir en aquest enllaç) sobre la difusió dels autors catalans contemporanis al País Valencià i també entre la resta de territoris que compartim llengua. La tesi inicial de l’article ens l’explica ell mateix:

“Tret d’un grapat d’autors referencials i dels fenòmens editorials de temporada (Xavier Bosch o Lluís Llach), l’extensió dels autors catalans al País Valencià tampoc no és per tirar traques de 300 metres. La qual cosa combatria la percepció que el flux es produeix sols en la direcció nord-sud, un vell lament dels autors i autores valencians. La indiferència en una direcció seria preocupant. En les dues, per llançar a córrer.”

Aprofundint en l’article, hi apunta matisos ben interessants, com ara els que aporta l’escriptora i llibretera Núria Cadenes. En tot cas, és evident que la reducció de l’espai comunicatiu comú que hem denunciat prèviament contribuirà encara més a una compartimentació i un aïllament que no ens podem permetre.

A Llegir en Català sempre hem mostrat el nostre desig de contribuir a unir ponts, i a fer presents els nostres llibres arreu del territori. És per això que amb el decurs dels mesos, la pròpia configuració de l’associació ha guanyat en diversitat no només amb la incorporació de catàlegs complementaris, sinó també de procedències i matisos que enforteixen el nostre compromís cultural. Al nostre últim catàleg trobareu una mostra significativa de la transversalitat territorial que practiquem. Queda molt de camí per recórrer per corregir la percepció que expressa Xavier Aliaga al seu article, però estem fermament decidits a no aturar-nos.