Pau Vidal
Va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1985 i 1990, on es llicencià en filologia catalana. Guanyà el premi Documenta 2002 amb la seva primera obra, Homeless (que originalment s’havia de dir Home les). Més endavant, gràcies a una altra novel·la –Aigua bruta–, va rebre el premi de Literatura Científica el 2006.[1] Una altra de les seves obres, Fronts oberts, li valgué el premi Marian Vayreda de prosa narrativa el 2011.[2]
El protagonista principal de les dues novel·les que ha escrit és el filòleg i detectiu Miquel Camiller (cognom en homenatge a Camilleri), fervent seguidor del lingüista Joan Coromines.
Pel que fa a la seva dedicació com a traductor, Pau Vidal es dedica sobretot a traduir prosa narrativa de l’italià al català. Amb traduccions de clàssics com El gattopardo, de Tomasi di Lampedusa, un gran nombre de traduccions d’Andrea Camilleri –en particular, del cicle del comissari Montalbano–, també ha traduït llibres d’Antonio Tabucchi, Roberto Saviano i Erri De Luca.[3] La seva tasca es veié guardonada amb el premi Jaume Vidal Alcover de traducció 2011-2012 per la traducció de l’obra I viceré de Federico de Roberto.[4]
Llibres traduits:
