Marian Vayreda

Marian Vayreda (Olot, 1853-1903) és un dels autors més destacats de la literatura catalana de la fi del segle XIX. Fill d’una família de la petita noblesa tradicionalista, després de la mort del seu pare, el 1872, es va unir a l’exèrcit carlí, on va formar part de l’estat major del general Savalls durant la Tercera Guerra Carlina. El 1875 va marxar cap a l’exili, a França, on va començar a pintar. El 1879 s’instal·la a Olot, on dirigeix “El Arte Cristiano”, una empresa dedicada a la producció d’imatgeria religiosa. Abandona gradualment la pintura i, a partir de 1891, es dedica al conreu de l’escriptura, coincidint amb la seva pròpia evolució cap al catalanisme cultural i polític. El 1898 publica Records de la darrera carlinada, basat en la seva experiència autobiogràfica, i el 1900 Sang nova, una novel·la de tesi. La punyalada (1904), la seva gran obra, es va publicar pòstumament.