28J, Lectures per unes sexualitats lliures i diverses

El 28 de juny és molt més que una data al calendari: és una jornada de lluita, reivindicació i orgull. Des de Llegir en Català, volem sumar-nos a aquesta commemoració amb una selecció de lectures que celebren la diversitat sexual i de gènere, qüestionen les normatives imposades i donen veu a identitats dissidents. En definitiva,  històries de resistència que transformen. Perquè la literatura també és una eina per canviar-ho tot. Comencem!

 


LES HORES 

L’amor dels homes singulars, de Victor Heringer. Traducció de Pere Comellas Casanova

Un relat poderós i tendre sobre el primer amor entre dos nois adolescents en un suburbi de Rio de Janeiro, als anys setanta. Sobre l’amor, el dolor i la venjança, i també una exploració incisiva de la societat brasilera.

L’amor dels homes singulars


EDITORIAL CHRONOS

Xina Muntanya Zhang, de Maureen F. McHugh. Traducció de Lluís Delgado.

A través de les vivències d’en Zhang, un mestís homosexual que anhela integrar-se en l’estricta societat xinesa sense renunciar a la seva identitat, ens endinsem en aquesta obra multipremiada i atemporal, un referent de la literatura queer.

Xina Muntanya Zhang


SEMBRA LLIBRES

Felix per sempre, de Kacen Callender. Traducció d’Anna Llisterri.
Una història descarnadament i explosivament real que s’endinsa en les capes de la identitat, el valor de l’amistat i la complexitat de l’amor en totes les seves formes; així com en la necessitat vital de reclamar el dret a existir.

Felix per sempre

 


EDITORIAL JANDE

Soc fan, de Sheena Patel. Traducció al català d’Elena Ordeig.

Una narradora sense nom es troba inmersa en una cadena de relacions romàntiques obsessives i desiguals. Patel, implacable, dissecciona el comportament de tots els implicats i estableix connexions entre les lluites de poder que acompanyen el sexe, la política, la feina, l’art, la tendresa, l’humor, en l’era de les xarxes socials.

Soc fan

 


RAIG VERD

Noia troba noi, d’Ali Smith, traducció de Dolors Udina.
L’Anthea s’enamora d’una artista de la protesta, l’Ifisol, el flagell d’una empresa de producció i venda d’ampolles d’aigua. Una obra divertida i fresca, poètica i política, d’amor i de transformació… I també sobre l’absurditat del consumisme.

Noia troba noi

 


INDÒMITA

Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, de Sonora Reyes. Traducció de Maria Rosich
És difícil fingir que no ets lesbiana quan la Bo, l’única noia obertament queer a l’escola, és tan bona persona i atractiva. Una novel·la romàntica amb la intensitat dels primers amors, la importància de les arrels pròpies i la necessitat d’estimar-te a tu mateixa.

Guia per a lesbianes a l’escola catòlica

 

 


L’AVENÇ

Autobiografia d’Alice B. Toklas, de Gertrude Stein. Traducció d’Assumpta Camps

Sota el pretext d’escriure les memòries d’Alice B. Toklas, la seva amiga íntima, secretària i confident, Gertrude Stein, no només explica la història de la seva pròpia vida sinó que ens ofereix una crònica excepcional de trenta anys de vida parisenca.

Autobiografia d’Alice B. Toklas

 

 


MAI MÉS

Així es perd la guerra del temps, d’Amal El-Mohtar i Max Gladstone. Traducció de Lluís Delgado i Rosa Borràs.

La Roja pertany a l’Agència, una utopia tecnològica postsingularitat. La Blava pertany al Jardí, una vasta consciència col·lectiva present en tota la matèria orgànica. Els seus passats estan amarats de sang i els seus futurs són mútuament excloents. Una història d’amor epistolar entre dues agents brillants i solitàries que es troben en una guerra que es juga a través del temps.

 

 


EDITORIAL CLANDESTINA

Fletxes desviades, Joan Carles Ventura

El Fletxa investiga un cas aparentment senzill que el porta a la València nocturna dels vuitanta, entre mentides, passions ocultes i personatges LGBTI que lluiten per estimar i existir en una societat encara marcada pels prejudicis.

Fletxes desviades

 

 

 


TIGRE DE PAPER

Qui té por del gènere?, de Judith Butler. Traducció de Lola Fígols

Una de les icones globals del pensament crític, que planteja una resposta a la reacció conservadora antifeminista i transfòba. Qui té por del gènere? no busca oferir una nova teoria del gènere sinó examinar com el «gènere» s’ha convertit en un fantasma per als règims autoritaris emergents, les formacions feixistes i el feminisme transexcloent.

Qui té por del gènere?

 


L’AGULLA DAURADA

Nevada, d’Imogen Binnie. Traducció de Bel Olid

Clàssic de culte de la literatura queer, ‘Nevada’ segueix la història d’una dona trans descontenta amb la seva vida que s’embarca en un viatge a través dels Estats Units.

Nevada