Joan Fuster
Joan Fuster va ser l’assagista més valuós sorgit després de la Guerra Civil, amb una amplitud intel·lectual —i una profunda visió humanista, un criticisme escèptic i un humor corrosiu— inèdita al País Valencià en molts segles.
La seva carrera com a pensador és brillant i vastíssima, amb creacions ja clàssiques dins l’assaig, la història, la crítica o la divulgació literària. La projecció que va assolir en la vida civil i cultural de la seva comunitat és inabastable pel que fa a la magnitud i la repercussió.
Els primers llibres que va publicar van ser de versos —Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954)—, i en la disciplina poètica es destaca com un referent de primer ordre, que escriu a partir dels referents europeus més contemporanis, fet que el col·loca en una situació central i de privilegi dins el corpus de la poesia catalana.