Literatura, guerra, exili i migracions (I)
Si el 2020 i el 2021 seran recordats per la història com els anys de la COVID-19, el confinament, la distància social i la mascareta, el 2022 ho serà segur per l’eclosió dels tensions militars entre Ucraïna i Rússia.
En aquest context bel·ligerant que sacseja, per primer cop al segle XXI, els fonaments d’una Europa acostumada a mirar els conflictes des d’una distància més o menys confortable, la literatura és, un cop més, un bon aliat a l’hora de facilitar-nos una reflexió més pausada sobre què suposen els conflictes bèl·lics, aportant-nos múltiples punts de vista i perspectives i ajudant-nos a contrastar les informacions, fetes més en calent, dels mitjans de comunicació.
Us proposem, en una sèrie de dues entrades, un conjunt de lectures que ens ajudaran a repensar qüestions fonamentals sobre els conflictes bèl·lics i les migracions i exilis massius que se’n deriven.
Trobareu aquests llibres també al web de Bookshop.
L’Europa feixista com a context literari
La Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial ha estat sovint abordada des de la literatura, oferint-nos diferents punts de vista d’un conflicte que va capgirar la història de la humanitat.
A Remor de serps, d’Agustí Vehí (Alrevés – Crims.cat, 2013), l’ocupació de París per part de les tropes alemanyes serveix de teló de fons per una història d’assassinats, persecucions, fugida i exili. Un exili que també trobem en la mirada profundament humanista que Carlo Levi fa de la Itàlia feixista a Crist es va aturar a Èboli (L’Avenç, 2021).
El relat de la tragèdia de l’Holocaust és el tema central de l’obra de Primo Levi, el màxim referent de la literatura testimonial del Mal, per exemple al recull de relats Auschwitz, Ciutat tranquil·la (Edicions 62, 2022), o també a la novel·la juvenil Una cabana a l’hivern, d’Hubert Mingarelli (Sembra Llibres, 2016), que ens ofereix un punt de vista diferent, el dels soldats nazis destinats a Polònia.
La Guerra Civil espanyola
Focalitzant-nos en el nostre context més proper, són també nombroses les històries literàries que es despleguen al voltant de la Guerra Civil espanyola. Us proposem una selecció de lectures que aborden el conflicte espanyol des d’una visió realista.
Dos infants i la guerra (L’Avenç, 2022) és el testimoni en primera persona la vida de dos cosins, Joan i Jacint Reventós, que la Guerra Civil acabà col·locant en bàndols enfrontats. Girona, 1939: porta de l’exili, de Joaquim Nadal i Diari de la guerra i Barcelona viscuda, de Manuel Reventós Bordoy (tots dos a L’Avenç, 2021) són dos bons exemples de reculls de textos sobre el conflicte, que mostren la pluralitat de visions d’aquells que el van viure.
A Brigadistes (Tigre de Paper edicions, 2020) Jordi Martí-Rueda recopila, deixant de banda l’èpica de la Guerra, les històries de 60 homes i dones d’arreu del món que van creuar la frontera per combatre el feixisme a la península ibèrica.
A Avi, et trauré d’aquí! (Saldonar, 2021), Joan Pinyol fa un homenatge a la memòria de l’avi, que, com tants altres republicans, va acabar al mausoleu franquista del Valle de los Caídos després de ser exhumat d’una fossa comuna, i documenta el periple familiar per donar-li una sepultura digna. En la mateixa línia de memòria històrica, Lluc Salellas documenta com les elits franquistes es van ressituar fàcilment dins les estructures de poder de la nova democràcia a El franquisme que no marxa (Saldonar, 2017).
Guerres d’aquí i guerres d’allà
La Terra com a espai global de conflictes
La subjugació de comunitats per part d’altres i l’ocupació de territoris amb finalitats imperialistes han marcat, des dels inicis, la història de l’home.
A Els nois de zinc (Raig Verd, 2016), Svetlana Aleksiévitx fa un retrat cru d’aquesta ocupació de territoris, sigui amb la finalitat que sigui, en aquest cas en el context de la Guerra d’Afganistan.
Els estralls del colonialisme i els complexos processos d’independència de les terres ocupades són el taló de fons de Crims per a la mermòria, de Didier Daenickx (Alrevés – Crims.cat, 2021), una novel·la negra que reviu la Massacre de París en el context de la Guerra d’Algèria.
A la trilogia A l’oest del Jordà (Tigre de Paper edicions, 2013, 2015 i 2016), el periodista palestí Musa Abdel-Muti Issa repassa la història contemporània de Palestina des de la primera Intifada fins pràcticament l’actualitat, descrivint amb detall l’evolució d’una societat condicionada per l’ocupació israeliana i per les contradiccions internes.
Un context, el palestí, que ha estat descrit de forma molt didàctica pel professor d’Història Contemporània Jorge Ramos Tolosa a Palestina. Una història essencial (Sembra Llibres, 2020) i retratat, lluny de tota èpica de la guerra, pel fotògraf David Segarra a Viure, morir i nàixer a Gaza (Sembra Llibres, 2014).
Guerres a altres mons
La ciència ficció és l’espai perfecte en el qual especular sobre l’esdevenir de la humanitat. No és estrany, doncs, que les batalles interestel·lars, descrites de la forma més “terrenal” imaginable, siguin sovint el punt de partida d’històries que busquen reflexionar sobre els conflictes bèl·lics.
És el cas de L’Extern, d’Ada Hoffman (Editorial Chronos, 2021), on es parteix d’un context de devastació (la descripció que es fa del planeta és l’equivalent a una zona de guerra amb ciutats destruïdes, gent desplaçada, etc) per parlar dels conflictes que pateixen les persones neurodivergents en el seu dia a dia. O de La brigada lluminosa, de Kameron Hurley (Mai Més, 2019), que s’emplaça en una guerra interplanetària per parlar dels efectes del conflicte bèl·lic en aquelles persones que hi prenen part activa.
Amb aquesta tria intergalàctica acabem la primera entrega de la nostra proposta de llibres per repensar la guerra, l’exili i les migracions. La setmana que ve, a la segona entrega, entrarem en detall en les conseqüències que, inevitablement, tenen els conflictes bèl·lics sobre aquells qui els viuen, i us oferirem també una perspectiva femenina sobre el tema.