El debat al voltant del sistema educatiu sempre ha estat present en la nostra societat, però ja fa un parell d’anys que l’escola (i, molt especialment, els docents) és al centre de totes les mirades. L’aposta per la competencialitat o pels continguts i la seva repercussió en el nivell dels alumnes, els horaris que més afavoreixen l’aprenentatge (o la conciliació laboral?), el paper de les escoles en l’adquisició de valors individuals i col·lectius, les condicions laborals dels docents… Tot sovint es diu que en aquest país tothom duu un entrenador a dins, però sembla que aquest entrenador ha de competir per l’espai amb un conseller d’Ensenyament, perquè poca gent renuncia a pontificar sobre aquestes qüestions encara que faci anys i panys que va trepitjar per darrer cop una aula i no hagi parlat amb un docent més enllà de l’intercanvi d’impressions amb el tutor de la seva canalla per comentar que bé que va tot o que estrany que a escola no es porti bé perquè a casa és un angelet.

Afortunadament, els llibres, com sempre, ens permeten eixamplar la mirada, i moure’ns entre els pupitres i les hores d’esbarjo, i entrar a les classes d’alguns docents que marquen, per bé o per mal, la vida dels alumnes (i també a les dels que no fan cap esforç per deixar-hi petja), i colar-nos als despatxos on es prenen les decisions que fixaran les regles del joc a uns i altres.

Així que ara que és moment de plànyer els professors que veiem en tantes graduacions instagramejades alhora que els maleïm per tenir “tantes vacances”, les editorials de Llegir en Català us volem oferir una bona colla de títols perquè, quan a les sobretaules d’estiu surti el tema (que hi sortirà), pugueu argumentar amb coneixement d’aula. I, evidentment, perquè gaudiu molt llegint, que és del que es tracta.

Comencem amb dues històries publicades per L’Agulla Daurada:

L’ALTRA CARA DE LA PELL, de Jeferson Tenório
Traducció de Josep Domènech Ponsatí.

A través d’una narració sensible i brutal, la novel·la de Jeferson Tenório no només fa aflorar Brasil com un país marcat pel racisme estructural i un sistema educatiu fallit, sinó que exemplifica la por que tenen els governs a perdre el control de l’educació. L’altra cara de la pell va ser inclòs al Programa Nacional de Llibres de Text del Brasil (PNLD) l’any 2022 per la seva vàlua educativa, però posteriorment el llibre va ser objecte de la censura i retirat dels centres educatius de diversos estats del Brasil, al·legant que conté llenguatge obscè. La realitat és una altra: els governs d’afinitat bolsonarista volen tapar la realitat racista i violenta que Tenório hi retrata.

L’ESPAI BLANC, de Valeria Parrella
Traducció de Sara Serrano.

Aquesta novel·la entra en la vida d’una professora d’una escola nocturna de Nàpols, la Maria, una dona de quaranta-dos anys que, quan ja no hi comptava, s’ha quedat embarassada i ha donat a llum un nadó prematur. La incertesa dels dies a peu d’incubadora és la mateixa incertesa de molts dels seus alumnes, persones descarrilades que lluiten per obtenir el graduat escolar que hauria de canviar-los la vida.

A Chronos ens ofereixen dues perspectives de la docència: com a llavor de la revolució i com a àncora vital.

L’EXTERN,  d’Ada Hoffmann
Traducció d’Anna Llisterri.

En aquesta novel·la, la doctora Talirr i la Yasira Shien, tutora i alumna, científiques ambdues, posaran en dubte l’statu quo d’una societat tecnificada sotmesa al jou tirànic de les divinitats cibernètiques. Les seves agosarades investigacions seran l’espurna de la revolució, la trama central d’una sorprenent trilogia de temàtica space opera amb personatges neurodivergents i no-binaris.

XINA MUNTANYA ZHANG, de Maureen F. McHugh
Traducció de Lluís Delgado.

En Zhang és un enginyer mestís i homosexual que busca el seu lloc en una societat en què se sent estrany. Després de donar molts tombs, acabarà fent classes telemàtiques a un alumne marcià, i més endavant esdevindrà professor a la universitat. Aquesta obra, referent de la ciència-ficció queer, se centra en el viatge d’un grapat de personatges que anhelen integrar-se i ser feliços.

La força transformadora de la paraula, sovint activada pels docents que fan bé la seva tasca, centra les propostes de l’editorial Les Hores:

UNA BONDAT COMPLICADA, de Miriam Toews
Traducció de Carme Geronès.

La Nomi Nickel té setze anys i viu en una comunitat mennonita del Canadà. Viu amb el seu pare, la germana gran ha marxat de la comunitat per anar a veure món, i la mare va desaparèixer una nit sense endur-se el passaport. La Nomi, encarant uns deures de l’escola, i esperonada pel seu professor, haurà d’escriure una redacció de final de curs que segueixi l’estructura narrativa formal de presentació, nus i desenllaç. La redacció li permetrà aprofundir en les preguntes sobre per què van marxar la seva mare i la seva germana, apropant-se així cada cop més a la veritat.

HARD LAND, de Benedict Wells
Traducció de Ramón Farrés. Premi de narrativa juvenil a Alemanya.

Missouri, 1985. En Sam té quinze anys i ha acceptat una feina d’estiu en una antiga sala de cinema per fugir dels problemes de casa. Allà hi coneix en Cameron, en Hightower i la Kirstie, una noia atrevida de qui s’enamorarà. Els deures del Sr. Parker porten de cap en Sam: per aprovar literatura ha de descobrir el missatge que amaga el llibre de poemes Hard land, de l’autor local William J. Morris, “la història del noi que va travessar el llac i va tornar fet un home”. Quin és el missatge secret que conté el text? Serà capaç en Sam de descobrir-lo?

Aquest exitàs publicat per Mai Més ens pot donar arguments per rebatre a aquells (que n’hi ha) que no veuen els beneficis de la coeducació.

IGUALTAT DE RITUS, de Terry Pratchett
Traducció d’Ernest Riera.

Aquest llibre inaugura la saga de Les bruixes del Discmón. La protagonista és l’Eskarina, una nena d’un poble perdut a les muntanyes que té uns poders màgics extraordinaris. Els hi va donar un mag el dia que va néixer pensant-se que era un nen. La Iaia Ceravellarda, la bruixa del poble, l’educa per ser bruixa perquè creu que una nena no pot ser maga. Però finalment, després de la tossuderia de l’Eskarina, que no es resigna a acceptar la discriminació, l’acompanya fins a Ankh-Morpork per veure si l’accepten a la Universitat No Vista. La universitat de màgia exclusiva per a nens…

I de clàssic a clàssic. Aquesta és la primera proposta de Raig Verd:

UN MAG DE TERRAMAR, d’Ursula K. Le Guin
Traducció de Blanca Busquets.

L’escola de mags de Terramar va ser la primera en existir. Fa 60 anys Le Guin va imaginar com serien Gandalf o Merlí quan eren ben joves i quins professors i referents van trobar pel camí. Una preciosa novel·la juvenil sobre el pas a la maduresa on el bé i el mal no són dues cares oposades, sinó una sèrie de decisions que els conformen.

I vet aquí la segona, amb professor picant de cap contra la burocràcia…

L’HOME A QUI JA NO AGRADAVEN ELS GATS, d’Isabelle Aupy
Traducció de Mia Tarradas.

En una illa petita i amb pocs habitants, propera al continent, els gats formen no només part del paisatge sinó de la vida de tots els illencs. Un bon dia, els gats de l’illa desapareixen i els habitants envien el professor al continent per reclamar-los. El professor torna amb una buròcrata que voldrà substituir els gats per gossos, però assegurant que només són els gats de sempre… Una fantàstica al·legoria sobre la manipulació del llenguatge i la comprensió de la llibertat.

I parlant de gats, també n’hi ha al títol de la primera de les propostes de L’Avenç:

LES SET VIDES D’UN GAT RUS, de Joan-Daniel Bezsonoff

Les set vides d’un gat rus és una edició especial de la celebrada trilogia de memòries de joventut de Joan-Daniel Bezsonoff, en què l’escriptor nordcatalà, que ens permet reconstruir com van ser, i quina petja li van deixar, els anys de formació educativa obligatòria i universitària. És una combinació de literatura d’alta qualitat, humor i enyorança de la joventut.

ELS CASTELLANS, de Jordi Puntí

Novel·la d’autoficció sobre la vida quotidiana en una vila industrial catalana dels anys setanta vista des del pati de l’escola local i la interacció amb els fills de la immigració peninsular sense oblidar que la infantesa és una ficció.

I com veuen l’escola els adolescents? Tenint en compte l’èxit que han tingut aquests dos autors del catàleg de Sembra, segur que ens en proporcionen una idea ajustada.

GHOST, de Jason Reynolds
Traducció d’Elisabet Ràfols.

El Ghost és un adolescent amb molts problemes, però trobarà en els Defenders una eixida. Entre classe i classe, ell, que sempre ha corregut per esquivar els cops de la vida que l’han volgut frenar, començarà a practicar atletisme i allà s’obrirà i ens enamorarà. Aquest llibre, que suma una quarantena de reconeixements arreu del món, acaba de guanyar el Protagonista Jove en la categoria 12-14 anys.

MÉS ENLLÀ DELS MURS, de Mercè Climent

Olau travessa el pitjor moment de la seua vida i, a més, s’ha vist obligat a canviar de ciutat, d’institut, d’amistats. Al seu voltant ha creat una mena de mur imaginari per adaptar- s’hi i, sobretot, per no sentir. Durant el curs anirà d’intercanvi a Alemanya on coneixerà Fazilet, una jove alemanya d’ascendència turca, amb qui aprendrà a enderrocar uns altres murs, els dels prejudicis, la xenofòbia, el racisme i la desmemòria.

Fem un salt a l’assaig, d’on traurem, segur, arguments de pes, amb les propostes de Tigre de Paper i Saldonar.

UN MÓN COMÚ, de Marina Garcés
Traducció d’Oriol Valls.

Aquest llibre editat per Tigre de Paper és la declaració d’un compromís. En un moment en què la filosofia i la política busquen la comunitat com una cosa que cal recuperar i el comú com una cosa que cal produir col·lectivament, aquest llibre proposa un pas enrere: descobrir el món comú en què ja estem, vulguem o no, implicats. Apropiar-nos de la nostra vida és, avui, alliberar la riquesa del món que compartim.
És per això que al pensament crític li cal guanyar una nova perspectiva: la d’un cos involucrat en la vida com a problema comú. En aquest sentit, l’educació torna a ser requerida com a terreny i una pràctica en què desenvolupar idees i formes d’intervenció crítica des de les quals implicar-se en un món comú i que apuntin a la transformació de les nostres vides.

LA LITERATURA. PER QUÈ ÉS IMPORTANT, de Robert Eaglestone
Traducció d’Octavi Gil Pujol.

La literatura no tracta només de fets, i, malgrat dos mil cinc-cents anys de debats, encara no s’ha arribat a un acord sobre què és, ni com estudiar-la. Però, segons el professor Robert Eaglestone, el seu caràcter obert és precisament el que la converteix en un tema tan gratificant i útil. Estudiar literatura pot fer canviar qui ets, pot convertir un lector en un crític: una persona en sintonia amb les maneres de donar sentit al món. La literatura és una conversa viva que ofereix infinites oportunitats per repensar i reinterpretar les nostres societats i a nosaltres mateixos.

I per acabar, dues propostes negres d’Editorial Clandestina, tan negres com el futur que tindrem tots plegats si no posem fil a l’agulla en matèria d’educació.

MAI MÉS, de Susana Hernández

Ideal per conèixer molts dels alumnes que els docents es troben cada dia a les aules d’algunes zones del país i intuir com de difícil pot ser treballar amb ells: nois sense confiança en el futur, algunes vegades empesos a assumir les obligacions d’adults absents o incapaços, altres vegades, temptats pels diners fàcils que prometen una vida regalada que al final no ho és gens. I, confosos entre ells, els que s’aferren a l’estudi per fugir d’aquest panorama, immersa en una lluita contra el determinisme de final imprevisible.

FETS CALDO, de Pere Figueras

El somni d’alguns professors fet realitat: convertir l’alumne que amarga la vida de tota la comunitat educativa, aquell que abusa de companys i professors, en caldo de pollastre de tetrabrik. I amb total impunitat. Perquè així és com coneixem el protagonista d’aquesta novel·la, Avel·lí Baldoví, un professor d’història a temps parcial que parla amb una iguana i imparteix la seva particular justícia, a l’institut i allà on se sent agreujat, aprofitant les escletxes d’un sistema corrupte i ineficaç.