Llibres que renoven la fe… en la literatura
Segons les dades del darrer sondeig del CIS, fetes públiques a començaments de maig, només el 52,8% dels espanyols es declaren catòlics, i el nombre de catòlics practicants amb prou feines supera el 17%. Malgrat aquestes xifres, en les darreres setmanes els mitjans de comunicació escrits han dedicat pàgines i pàgines, i els audiovisuals hores i hores, a donar informació sobre la mort del papa Francesc, primer, i sobre el relleu per part de Lleó XIV, després. Presentadors estrella, analistes acreditats i sobrevinguts, ciutadans assaltats per un micròfon al mig del carrer… tots hi han dit la seva, amb un interès que contrasta amb els bancs buits de les esglésies. Fins i tot la pel·lícula Conclave, estrenada el desembre del 2024 i que ja havia estat arraconada per altres novetats, ha tornat a la primera línia de cartellera i omple les sales d’un públic que sembla buscar-hi un curset accelerat dels protocols vaticans.
Què té la religió que ens atrau d’aquesta manera? No tenim la resposta, però sí una llista de títols que us faran pensar en les seves múltiples cares: vides marcades per institucions religioses, religions que oprimeixen, espiritualitats que alliberen, gurus que en creen i en destrueixen, persones a qui el temps ha posat en un altar, intel·ligències artificials convertides en els nostres déus (i no en sentit metafòric), circumstàncies vitals que posen a prova qualsevol creença… En tots els casos, llibres excel·lents que renovaran la vostra fe. En la literatura.
MAI MÉS recomana…
La parábola del sembrador, de Damian Duffy i John Jennings (traducció d’Ernest Riera)
En aquest còmic adaptació de la novel·la d’Octavia Butler, Lauren Olamina, la filla d’un predicador baptista, desenvolupa la seva pròpia religió, Llavors de la Terra, sembrant la possibilitat de canvi arreu en un 2024 molt distòpic.
EDITORIAL CLANDESTINA recomana…
L’Hort de les Ànimes, de Margarida Aritzeta
A l’hort de la rectoria, la sang del capellà esquitxa una fe corcada per les ombres. La religió, lluny de ser refugi, es mostra com l’escenari d’abusos, silencis còmplices i redempcions impostades. Enmig del dol i la por, la desaparició d’un nen fa caure les últimes màscares d’una comunitat que ja no sap en què creure.
LES HORES recomana…
La promesa, de Damon Galgut (traducció d’Àfrica Rubiés Mirabet)
Damon Galgut ens apropa a la vida d’una família blanca, propietaris d’una granja a Sud-àfrica, des de l’inici de l’apartheid fins ara. L’autor ens explica la història a partir de quatre funerals, amb quatre litúrgies diferents derivades de diferents religions: judaisme, calvinisme, cristianisme, i una pseudoreligió animista, i ens farà reflexionar sobre l’espiritualitat i la cerca de sentit de la vida dels protagonistes.
TIGRE DE PAPER recomana…
Politeisme bastard, de Jule Goikoetxea (traducció de Neil Sabatés)
Jule Goikoetxea es prepara per trobar-se amb Angela Davis en un hotel de luxe. Davis, de vuitanta anys, amb un cos i una vida robustos, acaba d’arribar a Barcelona determinada a continuar lluitant per l’emancipació. La pensadora i militant marxista, feminista i antiracista passarà quatre dies a la ciutat per participar a la fira de llibres i idees radicals Literal, i Goikoetxea exercirà de guardaespatlles de la deessa del futur. “El monoteisme és per a gent cansada de viure, i nosaltres, les politeistes, no tenim temps per a aquesta depressió certificada com a coneixement.”
SALDONAR recomana…
La dona sense vel, de Yasmine Mohammed (traducció d’Octavi Gil Pujol)
Yasmine Mohammed, ara activista en favor dels drets humans a les comunitats musulmanes, explica la seva veritat, que parteix de la seva experiència, i contesta totes les preguntes, posant el focus sobre les forces familiars, governamentals, religioses i culturals que han intentat exercir un domini sobre ella.
RAIG VERD recomana…
Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin (traducció de Blanca Busquets)
A Urras trobem una riquesa abundant que no arriba a tothom. A Anarres, el seu planeta bessó, trobem una societat anarquista que fa molt que no coneix la religió i on no existeixen les possessions, els exèrcits, ni les presons, ni els polítics. Utòpic?
L’AVENÇ recomana…
Job, de Joseph Roth (traducció de Judith Vilar)
Inspirada en el personatge bíblic de Job, és una novel·la sobre l’emigració dels jueus d’Europa oriental a Amèrica i, alhora, sobre el dolor per la pèrdua d’un fill. Mendel Singer és un jueu pietós i senzill que ensenya les escriptures en una petita ciutat russa a principi del segle XX. Amb el cor dividit, decideix seguir un dels fills cap als Estats Units, deixant enrere el fill petit, discapacitat. Tanmateix, a Amèrica l’esperen nous desafiaments i, mentre creix el seu patiment personal, la seva fe en Déu, com la del patriarca bíblic Job, és severament posada a prova.
L’AGULLA DAURADA recomana…
El llibre del no, de Tsitsi Dangarembga (traducció d’Aurora Ballester)
Quan la Tambu comença l’escola secundària al col·legi de senyoretes del Sagrat Cor, encara es recupera del dany que la guerra ha infligit a la seva família. En aquesta institució, on la majoria de gent és blanca, topa amb pràctiques discriminatòries que dificulten els seus esforços per ser la millor estudiant. Un cop graduada, a la seva primera feina com a publicista, s’adona que les forces polítiques i històriques que amenacen la seva comunitat també es troben fora dels murs de l’escola.
DUNA recomana…
La nit de l’esvàstica de Katharine Burdekin (traducció de Xavier Caixal)
Burdekin va preveure el 1937 una Segona Guerra Mundial que guanyarien els nazis. 700 anys després, l’ordre militar i religiós domina la societat i entra en col·lapse perquè han destruït la cultura i deshumanitzat les dones.
SEMBRA recomana…
Florescència, de Kopano Matlwa (traducció d’Elisabet Ràfols)
Amb una prosa punyent, Kopano Matlwa ens parla dels problemes de la Sud-àfrica post apartheid, una societat marcada encara pel racisme i la xenofòbia però també travessada pel masclisme i els conflictes socials. Un diari íntim i corprenedor on la protagonista s’afronta al dolor en totes les seues formes i reclama també el seu lloc al món entre l’esperança i l’espiritualitat.
MAI MÉS recomana…
Mares Migrants, de Fàtima Saheb
En aquest còmic adaptació de la novel·la d’Octavia Butler, Lauren Olamina, la filla d’un predicador baptista, desenvolupa la seva pròpia religió, Llavors de la Terra, sembrant la possibilitat de canvi arreu en un 2024 molt distòpic.
CHRONOS recomana…
L’Extern, d’Ada Hoffmann (traducció d’Anna Llisterri)
El papa Francesc va dir que «Internet és un do de Déu». Què passaria si les IA evolucionessin fins a esdevenir divinitats? I si aquests déus cibernètics restringissin l’accés dels humans a la tecnologia futura? Llegiu L’Extern d’Ada Hoffmann i ho esbrinareu.
