Una reivindicació de la Declaració Universal dels Drets Humans a través de la lectura
L’any 1948, ara fa 76 anys, es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans per part de les Nacions Unides, com a resposta a l’efecte devastador de la Segona Guerra Mundial. La declaració estableix els drets i les llibertats que mereixen una protecció universal perquè totes les persones visquin la seva vida amb llibertat, igualtat i dignitat. Des d’aleshores, la consideració d’aquests drets com a principis superiors que han de guiar la política i la consciència moral dels governs s’ha anat consolidant a molts països del món, gràcies a la seva incorporació en el dret internacional i en els marcs normatius estatals.
Tanmateix, aquests drets han estat obviats des de sempre per molts altres països, i malauradament, en els darrers anys, aquests principis de llibertat, justícia i llibertat s’estan començant a qüestionar i a posar en dubte, també, en alguns països democràtics.
Vivim en un món cada cop més globalitzat i inestable, i mentre algunes grans zones avançen en drets i progrés, altres esdevenen més inestables i augmenten les desigualtats socials i econòmiques i creix la conflictivitat política; aquesta realitat ha donat lloc al sorgiment de posicions cada cop més polaritzades i populistes que qüestionen els drets humans com a base de les societats democràtiques o que els utilitzen de manera esbiaixada per a determinats objectius i interessos polítics.
Les llibertats individuals i col·lectives es veuen amenaçades a no pocs països de manera més o menys explícita amb restriccions sobre les llibertats individuals com la llibertat sexual o religiosa, la llibertat d’expressió, la igualtat entre persones o la justícia social. Les llibertats col·lectives també estan sent limitades a molts llocs del planeta; es retallen drets relacionats amb la llibertat de moviment, el dret d’asil, el dret a la nacionalitat, o el dret d’associació, entre d’altres.
Les guerres, els moviments migratoris, el creixement dels partits d’extrema dreta, el racisme, la manca de protecció als drets de les dones i del col·lectiu LGTBI+ són alguns dels reptes polítics que ha d’encarar el món d’avui i ho ha de fer allunyant-se de posicions i discursos extrems que obvien o reinterpreten uns drets humans que haurien de ser la base d’un món guiat pels principis de llibertat, igualtat i dignitat.
Des de Llegir en Català volem proposar-vos diverses lectures que reflexionen sobre la importància de defensar els drets humans avui per garantir un món més igualitari i just.
Les referències als articles de la Declaració Universal dels Drets Humans no pretenen ser exhaustives, es destaquen les relacions més rellevants.
Sobre l’essència i el futur dels drets humans (Articles 1, 2, 3, 4, 12, etc.)
L’home a qui ja no agradaven els gats, d’Isabelle Aupy. Traducció de Mia Tarradas.
Què és la llibertat? Com s’utilitza el llenguatge per manipular-nos i controlar-nos? Aquesta novel·la conté la intel·ligència de formular aquestes preguntes a través d’una bella i senzilla història amb uns personatges encisadors.
Gossos de guerra, d’Adrian Tchaikovsky. Traducció d’Octavi Gil Pujol.
La bioenginyeria està canviant els límits de què considerem un ésser sentent i Tchaikovsky ho aprofita per crear una novel·la addictiva que eixampla el concepte de drets humans.
Món de bojos, de Micha Frazer Carroll. Traducció de Lola Fígols Fornell.
Frase: Un antídot radical i optimista a la patologització, el control i la vigilància de la imaginació.
Sobre el dret de moviment, el dret d’asil, i el dret a la nacionalitat (articles 9, 13, 14, 15, etc.)
Cap altre amic que les muntanyes, de Behrouz Boochani. Traducció de Josefina Caball.
Boochani va escriure des de la presó de Manus aquesta novel·la fascinant basada en la seva pròpia història que denuncia la deshumanització amb els que haurien de ser refugiats.
Palestina. Una història essencial, de Jorge Ramos Tolosa.
De la mà d’un dels experts més prestigiosos de l’Estat espanyol sobre Palestina aquest llibre és un crit contra l’ocupació i un clam per conèixer la història del poble palestí. Una nova edició urgent i ampliada amb els darrers esdeveniments.
El Test, de Sylvain Neuvel. Traducció de Marina Espasa.
Una distopia migratòria al Regne Unit, en un futur no gaire llunyà. L’Idir passa el Test de Ciutadania Britànica. Vol que la seva família pertanyi a algun lloc…
Sobre el dret a la llibertat política i de pensament (articles 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 18, 19, 20, 21, 28, etc.)
Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble, de Pau Alabajos.
En motiu del centenari del poeta i de la censura patida (en vida de l’escriptor i ara actualment) una biografia per a parlar de llibertat d’expressió i de defensa de la llengua.
Manifest sense fronteres, d’Ai Weiwei. Traducció d’Octavi Gil Pujol.
Marcat per les experiències personals més doloroses de l’exili, Ai Weiwei sempre s’ha sentit un estranger, i és a partir de la seva experiència artística que aconsegueix donar a aquest estat singular una dimensió universal.
Allez, Allez. Escrits del pas de frontera, 1939, de Maria Campillo.
Els testimonis que han deixat els protagonistes de l’exili de 1939 tenen un indubtable valor històric i literari i construeixen un gran relat d’autoria múltiple sobre una de les experiències més decisives que poden afectar la condició humana.
Els ossos soterrats, de Silvestre Vilaplana.
La recerca de justícia i veritat en un petit indret del País Valencià després de la guerra civil, on s’intentarà descobrir la veritat darrere l’execució de cinc homes i les dificultats que afronten en desenterrar un passat.
Crims per a la memòria, de Didier Daeninckx. Traducció de Carme Geronès i Carles Urritz.
Vint anys després, s’investiga l’assassinat del professor d’història Roger Thiraud i el seu fill Bernard a París l’any 1961, desenterrant secrets foscos de la història oficial durant la guerra d’Algèria.
Sobre el dret a la justícia social (articles 22, 23, 24, 25, 26, 27, etc.)
La talpera, de Gerard Vilardaga.
Drogodependències, aïllament social, racisme, lluites per herències, sensellarisme i, sobretot, solitud. Tot té cabuda en aquest dietari ficcionat d’un treballador social que malda per posar ordre al desgavell que és la seva professió.
Sobre els drets de les dones (article 1,2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, etc. )
Mirada prohibida, de Nina Bouraoui. Traducció d’Anna Casassas.
A Alger, tancada a casa i observant la vida per una finestra, una nena adolescent espera a que la casin. Un crit a favor de la llibertat i contra les actituds religioses que releguen les dones a l’oblit.
La nit de l’esvàstica, de Katharine Burdekin. Traducció de Xavier Caixal.
En una societat futura, després de la victòria dels nazis a la segona guerra mundial, les dones es veuen relegades a granges de criança en un món on la societat i la cultura ja han col·lapsat.
La dona sense vel, de Yasmine Mohammed. Traducció d’Octavi Gil Pujol.
Una veu que han d’escoltar totes les persones que se sentin oprimides per poders que els neguen l’oportunitat de tenir una vida lliure.
Célanire colltallat, de Maryse Condé. Traducció d’Oriol Valls.
La ferida de Célanire Pinceau, fruït d’una terrible agressió soferta de nena, esdevindrà el símbol dels crims comesos contra les poblacions natives i, també, contra les dones de tot el món.
Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, de Sonora Reyes. Traducció de Maria Rossich.
Com defensar els teus drets en una societat que t’obliga a amagar-te per poder-t’hi integrar? Si a més de ser lesbiana, ets mexicana als Estats Units, les possibilitats de que no surti bé es multipliquen, sobretot si t’acabes d’enamorar.
Qui té por del gènere? , de Judith Butler. Traducció de Lola Fígols Fornell.
Judith Butler, una de les icones globals del pensament crític, planteja una resposta a la reacció conservadora antifeminista i transfòba.
Sobre els drets LGTBIQ+ (articles 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 16, 22, 25, etc)
L’amor dels homes singulars, de Victor Heringer. Traducció de Pere Comellas Casanova.
Un relat poderós i tendre sobre el primer amor entre dos nois adolescents al Brasil dels anys 70. Una història sobre la intolerància i la incomprensió del dret a estimar lliurement.
Carol, de Patricia Highsmith. Traducció de Montserrat Morera.
Una història d’amor perseguida entre dues dones, que retrata magnı́ficament la Nova York dels anys cinquanta, amb el suspens caracterı́stic de l’estil de l’autora.
Sobre els drets climàtics (article 24 i 25)
Camp Zero, de Michelle Min Sterling. Traducció de Maria Rosich.
Els drets dels aborígens i la crisi dels desplaçats climàtics són temes cabdals en una trama que barreja misteri i passió a les terres salvatges del nord del Canadà.
Psalm per als construïts en Terres Salvatges i Pregària per als tímids com els arbres, de Becky Chambers. Traducció d’Anna Llisterri.
Una utopia futurista on la gent ha vençut el col·lapse ecològic i construït una societat neta i autosuficient. En aquest context, què més podrien necessitar els humans?
