Al juny, la falç al puny!

Dijous 1 de juny de 2023

El juny és mes de collites, i de collites literàries volem parlar. Per això hem demanat als editors de Llegir en Català que ens proposin llibres que parlin de llavors, de sembres, de regar, de cuidar, de recollir, de plegar… en sentit literal i metafòric. Descobriu històries que toquen de peus a terra i d’altres que ens conviden a somiar. Vint-i-cinc propostes diferents… Comencem!

La família és el terreny adobat per créixer les persones i les relacions…. si és que no es torcen… en aquest apartat us recomanem. En primer lloc, al juny… ♣ Juny, de Gerbrand Bakker, trad. de Maria Rosich. Un calorós dia d’estiu del 1969, tot el poble està preparat per rebre la visita de la Reina Juliana. És una celebració inoblidable, però just quan la monarca està a punt d’entrar al cotxe per marxar, arriben la Hanne Kaan i la seva mare. La Reina, en una acció inesperada, torna enrere, acaricia la galta de la nena i ofereix la mà a l’Anna Kaan. Anys més tard, en Jan Kaan torna a casa per arreglar algunes coses i de nou se sent aclaparat per la ràbia. Ja és hora d’arribar al fons de la qüestió. Juny segueix amb un detall fascinant i tendre la propagació del dolor en una comunitat, una família i diverses generacions. ♣ Del final de la soledat, de Benedict Wells, traducció de Ramon Farrés (Les Hores), una commovedora novel·la sobre com allò que ens passa en la infantesa, l’autor s’hi refereix reiteradament al text com les llavors del que ens passa quan som petits, germinen en la vida adulta. Sobre la superació de la pèrdua i la soledat, i sobre la qüestió d’allò que és immutable en l’ésser humà. Però, sobretot, una gran història d’amor. I també ♣ Terra inestable, de Claire Fuller, traducció de Josefina Caball (Les Hores), és el retrat d’una família en l’entorn de la pobresa rural al segle XXI, però també un retrat sobre l’amor a la terra, que obliga els lectors a veure-hi més enllà d’allò que és poc convencional i a reconèixer el que ens uneix a tots: un cor que batega. Un clàssic, ♣ La mare, de Maksim Gorki, trad. d’Arnau Barios i Josep M. Güell (L’Agulla Daurada). Amb el període de gestació de la Revolució Russa com a escenari, La mare construeix un retrat extremadament humanista del creixement de la consciència social i política. Des de la submissió més absoluta i el rebuig inicial per les idees del fill, fins a la implicació progressiva en les activitats del partit i la defensa activa dels oprimits. La història de la Pelagueia retrata el moment de sembra i primeres collites de la lluita obrera.

Cultura ve de cultivar i sobre això ens parla Joan-Lluís Lluís a ♣ Els invisibles (L’Avenç) en aquest llibre que reconstrueix la seva particular relació amb la llengua dels pares. Educat a l’escola francesa, l’autor va optar, en paral·lel a un procés d’autoafirmació personal, per fer del català la seva llengua literària. Els invisibles és un relat literari que explica aquest recorregut
ideològic i sentimental per una llengua que, a la Catalunya del Nord, s’ha volgut invisibilitzar. En els ♣ Pinyols d’aubercoc, d’Emili Manzano (L’Avenç), hi trobem les llavors d’un jove mallorquí. Amb un exuberant domini de la llengua dialectal i una prodigiosa sensibilitat, les proses d’aquest llibre esdevenen una crònica de l’educació sentimental de l’autor amb el rerefons de la transformació de Mallorca pel boom turístic. També de xocs culturals ens parla ♣ Un paradís com el nostre, de Laia Beltran i Borja Duñó (Saldonar). L’èxode urbà dels periodistes Laia Beltran i Borja Duñó es remunta a fa deu anys, quan teletreballar era poc habitual, i aquesta pràctica no havia estat accelerada per la pandèmia. Ella torna al seu poble i furga en la memòria del paisatge que la va veure crèixer, i ell ve de l’asfalt i es troba un món nou i apassionant.

L’assaig contemporani s’està ocupant dels problemes relacionats amb la lluita contra l’emergència climàtica. De la terra ens parla ♣ Arrelats a la terra. Propostes per a una agricultura regenerativa, de Francesc Font (Tigre de Paper). Imagines que fos possible produir aliments de qualitat i contribuir alhora a mitigar el canvi climàtic i els processos de desertificació? Imagines poder alimentar les persones de manera més saludable i nutritiva, utilitzant un sistema que a més permetés als pagesos guanyar-se dignament la vida cuidant la terra? Imagines que entre tots tinguéssim a les nostres mans la possibilitat de revertir fàcilment la situació actual i deixar un planeta millor per als que vindran? També ho fa ♣ Estripar la terra. Contra les mentides del món rural, de Pol Dunyó i Ruhí (Raig Verd), amb l’exposició de les mentides del món rural i una reflexió de la percepció enganyosa que tenim del nostre entorn. L’autor analitza també les nostres formes de consum i el vincle amb el nostre estil de vida, mentre rebutja la sobreexplotació, la pressa i la violència contra la natura i contra nosaltres mateixos. Amb un llenguatge evocador i poètic, però alhora amb un estil provocador i sense complexos, ens fa replantejar les prioritats per combatre els discursos de la lògica del capitalisme.

Què estem fent amb la terra? Com construïm (o destruïm) les nostres comunitats? La terra és de qui la treballa, deia Emiliano Zapata, però no sempre posem els mecanismes per a que les nostres societats ho facin possible. A ♣ Capitalisme caníbal, de Nancy Fraser, traducció d’Anna Llisterri (Tigre de Paper) llegim com el capital actualment canibalitza totes les esferes de la vida, devorant la riquesa de la natura i de les poblacions racialitzades, succionant la nostra capacitat de tenir cura els uns dels altres i consumint la pràctica política. En aquest volum urgent i argumentat amb solidesa, la destacada teòrica marxista feminista Nancy Fraser explora l’apetit voraç del capital, rastrejant-lo de punt crític en punt crític, des de la devastació ecològica al col·lapse de la democràcia, des de la violència racial fins a la devaluació del treball de cures. Anna Llisterri també ha traduït ♣ Postcreixement. La vida després del capitalisme, Tim Jackson (Arcàdia), autor que acaba de ser a Barcelona a la Fira Literal, i que proposa reflexionar sobre les seves condicions de viabilitat. L’economia de demà s’ha de construir al voltant de les tecnologies i energies renovables, unes condicions laborals justes, una governança transparent i la protecció dels actius socials i mediambientals, en lloc de la seva destrucció sistemàtica, amb empreses al servei de la comunitat i en harmonia amb la natura.

Des de la novel·la, diverses propostes d’arreu del món… comencem pel Penedès! ♣ Un pianista en un celler, de Muriel Villanueva, ens porta una nissaga familiar que conviu entre els cellers del Penedès i la música, amb cellers que van esdevenir refugis durant la Guerra Civil i refugis que després esdevendrien cellers. Una novel·la coral per parlar-nos de la importància de la terra, un llibre que ens porta el món del vi, i per tant de les collites, i de la música. ♣ Arada torta, d’Itamar Vieira Junior, trad. Pere Comellas (Periscopi) és una història polifònica, màgica i commovedora que clama contra la injustícia i que posa al centre la importància de la terra com a llar, i del paper de la dona i de la raça. Convertida en tot un fenomen al Brasil, ens revela una realitat llunyana alhora que aborda temes tan universals com la transcendència dels vincles familiars i de l’amor incondicional. El clàssic de la socialista i feminista Aleksandra Kol·lontai ♣ L’amor de les abelles obreres, es tradueix al català per primer cop de la mà de Núria Farrés Godayol (Sembra Llibres). Tres narracions que ens expliquen el dia a dia de la gent humil que va protagonitzar la revolució russa de 1917. Unes dones que enmig d’un procés revolucionari s’enfronten a la lluita pels seus propis drets. ♣ Neguit Permanent, de Tsitsi Dangarembga, trad. d’Aurora Ballester (L’Agulla Daurada). Coincidint amb els darrers embats de les lluites contra el règim colonial de minoria blanca de Zimbàbue, la Tambudzai, una camperola de tretze anys, comença els estudis a l’escola de la missió. Sobre l’esquena li reposen les esperances econòmiques d’una extensa estructura familiar patriarcal i, per dins, li crema el desig d’independència. La collita és present en tot moment, ja que és la pràctica de la que viu la seva família en el Zimbàbue rural.

En terres negres és difícil que les llavors germinin als llibres de Clandestina. De vegades, perquè les circumstàncies impedeixen créixer res que no sigui l’odi. Com als paisatges nevats que dibuixa Frank Bouysse a la imprescindible ♣ El diable no viu a la infern (trad. Maria Llopis), on dos camperols reguen un ressentiment que passa de generació en generació i que només pot desembocar en violència. Ni el paisatge idíl•lic de les Doges, a les profunditats de les Cévennes, ni la serenitat de les vaques pot apagar l’incendi que els diàlegs que mantenen els dos homes, amb una mala llet continguda que riu-te’n de Tarantino, està a punt de desencadenar. També és cert que quan el sòl produeix, les coses no van gaire millor, en terres clandestines. Que els ho preguntin, si no, als productors de marihuana de ♣ El somriure dels guepards, de Sebastià Bennasar, als quals una collita massa abundosa ha portat greus problemes amb el clan mafiós del lionès Pascal Niege, que fa i desfà segons el seu sanguinari criteri en una Catalunya encongida per una onada de fred. La terra, per a Niege, no ha de ser per a qui la treballa sinó per a qui, com ell, l’adoba de sang sense cap remordiment.

Escriptors i editors acostumem a ser gent no conformista… estimem la terra igual que estimem els nostres libres, i si amb el nostre món no en tenim prou imaginem noves societats, altres terres, des de la utopia o la distopia… ♣ Almenys ho vas intentar. La recerca de la utopia a Auroville, una història d’amor i de mort, d’Akash Kapur, trad. Octavi Gil i Pujol (Saldonar). A finals dels seixanta, John Walker i Diana Maes es troben a Auroville, una comunitat utòpica internacional al sud de l’Índia, per ajudar a construir un món nou. Al cap dels anys, però, tot es comença a tòrcer. La seva filla Auralice i la seva parella, Akash Kapur, tornen a Auroville, on van néixer, per entendre la història col·lectiva de la ciutat i el destí del John i la Diane. A ♣ Mentides sobre la mort, Premee Mohamed, trad. Anna Llisterri (Editorial Chronos) ens narra com reneix la humanitat després d’una invasió alienígena. A través del diari personal d’una supervivent i de la lectura —analítica i també emotiva— que en fa una investigadora, entenem quines són les llavors que han donat peu a la nova societat, a la vegada que entre ambdues dones s’estableix un fort lligam emocional. A ♣ Cercallums, Peter F. Hamilton i Gareth L. Powell, trad. de Lluís Delgado (Editorial Chronos) la diàspora de la humanitat a través de l’Univers és una realitat: s’han establert colònies a centenars de planetes i aquestes han evolucionat de moltes maneres diferents, des de societats tecnificades fins a règims medievals. La sement original de la humanitat ha donat lloc a multitud de ramificacions, però un obscur secret indica que pot ser un creixement ‘guiat’. L’Amahle, una cercallums que viatja fent una ruta per aquests mons, serà l’encarregada de treure’n l’entrellat. A l’adaptació en novel·la gràfica de l’obra d’Octavia E. Butler ♣ La paràbola del sembrador, de Damian Duffy i John Jennings, trad. Ernest Riera (Mai Més) la protagonista, Lauren Olamina, està desenvolupant la seva pròpia religió, Llavors de la Terra. L’any 2024, els Estats Units trontollen, a punt de caure a l’abisme de la bogeria. El país pateix desastres ambientals desbocats, crisis econòmiques i caos social. Quan la seva comunitat és destruïda, i la seva família assassinada, Lauren viatja cap al nord per provar de trobar seguretat, i per escampar el seu nou sistema de creences, Llavors de la Terra, fonamentat en la possibilitat del canvi. I de manera destacada el clàssic ♣ Dune / Duna, de Frank Herbert, trad. de Manuel de Seabra (Duna Llibres) on els fremen són els cultivadors de la melange, l’espècia geriàtrica, que únicament es troba al planeta Arrakis, Dune pels seus habitants. La melange és molt preuada i buscada en tot l’Univers conegut
de la saga Dune per allargar l’esperança de vida, donar vitalitat i més cognició i poders oculars o visions en alguns. Pels seus poders, qui controla l’espècia de Dune, controla l’Imperi i el destí dels humans.

Per a joves, l’última novetat d’Indòmita, ♣ Elatsoe, de Darcie Little Badger, trad. d’Elena Ordeig Vila, la història d’una nadiua americana que pot parlar amb els esperits dels animals que han mort. Utilitza aquest poder per descobrir que el seu cosí no ha mort per un accident de trànsit sinó que l’han assassinat. Una nena lluitadora, defensora de la terra, de la seva cultura i dels animals. «S’han emportat tota l’aigua. Al final s’ho emportaran tot. Això és el que fan les sangoneres.»

I dues propostes gràfiques perquè sí. Una picada d’ullet als mestres que planten llavors, ara que s’acosta el final de curs: ♣ Llavors, de Desirée Acevedo (Penguin). I ♣ Llavors, som la generació, coeditat per Cristina Camarena i Vanesa Freixa (Savanna Books), un monogràfic coral amb diversos autors i autores que representen el canvi que volem impulsar: la comunitat, la col·laboració i la suma de forces.

I ja ho sabeu… al juny… la falç al puny! (i el llibre, sempre, a la bossa). Bones lectures!