Som juganers i ens agrada divertir-nos amb les lectures i els llibres. Tenim ganes de jugar. Per això hem jugat entre totes les editorials al joc dels “Llibres encadenats”. Us preguntareu en què consisteix? Doncs una de les editorials de l’associació proposa un llibre del seu catàleg i la següent busca un que hi estigui connectat en algun sentit. I així fins a fer un seguit de recomanacions encadenades de llibres. Juguem?

Sembra ha començat suggerint Totes les cançons parlen de tu, Xavi Sarrià especial 10é aniversari amb epíleg de l’autor.

Duna Llibres continua amb la Trilogia de Fundació d’Isaac Asimov i traducció d’Octavi Gil Pujol, on, com la música de Xavi Sarrià, s’inventen un instrument que influeix sobre les emocions. La trilogia de Fundació, premiada amb l’Hugo a millor saga de tots els temps, és una sèrie de llibres on l’aventura, la política, l’acció i la filosofía s’embranquen per oferir-nos una experiència inoblidable per a qualsevol amant de la ciència-ficció.

Ara l’Agulla Daurada aposta per El naixement de la nostra força, de Victor Serge, amb traducció de Víctor Camarasa. Una novel·la autobiogràfica que narra la història de dues ciutats, Barcelona i Petrograd, i dues revolucions, l’una llibertària i l’altra comunista, l’una perduda i l’altra guanyada.

El 1917 Victor Serge va participar en l’alçament anarquista de Barcelona. Responent a la crida de la Revolució Russa, va traslladar-se a Petrograd dos anys després. Si la derrota barcelonina era una victòria parcial, perquè les masses s’adonaven del seu potencial, els revolucionaris russos s’enfrontaven a una pregunta difícil: serien capaços d’aprendre a utilitzar el poder? Benvinguts al món romàntic de Víctor Serge, un món vast que construeix un eix de lluita entre els dos extrems d’Europa.

La ciutat i la ciutat de China Miéville (Mai Més) comparteix amb El naixement de la nostra força el coprotagonisme de dues ciutats Ul-Qoma i Beszel, urbs que també ressonen a Barcelona i a Petrograd, a la vella Europa dels anarquistes i els soviets, amb la peculiaritat que les dues ciutats-estat comparteixen el mateix espai físic i estan íntimament entrellaçades. L’investigació de l’assassinat d’una jove estudiant portarà a un policia de Beszel a resseguir i creuar la desvista frontera de les dues ciutats.

Clandestina juga amb Un tret a l’aire de Francesc Puigpelat. Al final de la Segona República, Barcelona és un niu d’anarquistes. N’hi ha de tota mena: alguns es mouen per l’idealisme més sublim, però d’altres han fet del pistolerisme una forma de vida més propera a la delinqüència comuna. A cavall dels uns i els altres es mou K, un individu carismàtic de cognom Carrión que ha arribat a la ciutat amb la intenció d’organitzar un gran atemptat, tan atroç que posi el moviment en boca de tot Europa. Per dur a terme l’atac compta amb el Robert, el jove fill de Pierre Sabater, un veterà anarquista exiliat des de fa dotze anys a Perpinyà. Sabater no dubtarà a tornar a Barcelona, malgrat l’amenaça d’un comissari que no ha perdut mai l’esperança de veure’l a la garjola, per arrencar el noi de les urpes de K.

Almenys ho vas intentar d’Akash Kapur i traducció d’Octavi Gil Pujol (Saldonar). Parlant de ciutats plenes d’idealistes, com a la novel·la de Francesc Puigpelat editada per Clandestina, proposem aquest fabulós llibre, en què John Walker, l’elegant descendent d’una poderosa família estatunidenca de la costa est, i Diane Maes, una atractiva hippy belga, fan cap al sud de l’Índia, a Auroville, una comunitat utòpica internacional que acull milers de persones, per construir un món nou. Ho aconseguiran?

L’Editorial Les Hores, cercant també la utopia ens du A la recerca del lotus de Charmian Clift i traducció de Míriam Cano. Una parella d’escriptors s’instal.len a Hidra, als anys 50, buscant una vida senzilla, dedicada a la creació literària. Aquesta existència idíl·lica i pròpia de bohemis aviat va topar amb el caos de la vida domèstica, la cura dels fills i uns ingressos escassos provinents dels drets d’autor. Alhora, l’alcohol i les tavernes del port els distreien dels seus objectius creatius, i es convertien en el centre d’una comunitat informal d’artistes i escriptors. L’arribada progressiva de més artistes i, finalment, del turisme faria tremolar el seu ideal de vida. Clift ens relata la construcció i decadència del seu somni utòpic, mentre ens mostra una imatge evocadora dels habitants i els ritmes de la vida tradicional de l’illa, molt abans que el turisme de motxilla i el de masses hi arribessin.

I ara Autobiografia d’Alice B. Toklas de Gertrude Stein i traducció d’Assumpta Camps (L’Avenç). Sota el pretext d’escriure les memòries d’Alice B. Toklas, la seva companya des de feia vint-i-cinc anys, Gertrude Stein (Alleghany, 1874-Neuilly-sud-Seine, 1946) escriu el 1933, no només la història de la seva vida sinó una deliciosa crònica de trenta anys de vida parisenca. Així, a través de l’Alice, l’autora porta al lector a la casa que les dones van compartir a París entre 1903 i 1933, i per on desfilaven les figures que van definir la cultura de principis del segle XX: dinant amb Picasso, sopant amb Hemingway, parlant de barrets amb Marcelle Braque… Entre anècdotes, divertides o tràgiques, Gertrude Stein fa possible un llibre excepcional que esdevé l’evocació magistral de tot un món i de tota una època.

Tigre de paper aporta El capital de l’amor de Jennifer Guerra i traducció d’ Aurora Ballester. Mentre que el nostre imaginari és ple d’amor, alhora la nostra societat es comporta com un amant amb el cor destrossat: és cínica i menysprea l’amor, considerat un sentiment estúpid o molest. Concentrats en nosaltres mateixos, veiem com ens roben el temps que podríem destinar a cultivar les relacions amb els altres, l’amor inclòs. Però aquesta crisi d’amor té remei. A l’època en què les relacions es basen en l’intercanvi o la utilitat, reservar espai a un amor sense condicions i lliure, capaç de passar de l’àmbit individual a la comunitat, pot ser una de les accions més revolucionàries que puguem fer.

L’amor, l’empatia i la rebel·lió poden estar reclosos al més profund d’un individu, però quan afloren s’estenen i es contagien, es fan virals, universals, i serveixen per crear comunió i trencar els murs de l’opressió. A algunes persones els costa més trobar aquesta espurna altruista, entortolligats com estan amb els seus dilemes interiors. És el cas de la Yasira, protagonista neurodivergent de la saga de L’extern d’Ada Hoffmann i traducció d’Anna Llisterri. Per lluitar contra la tirania cal creure en un mateix i també en els altres, i quan la Yasira trobi aquest espai interior encendrà la metxa que posarà en marxa la revolució.

Raig Verd relaciona Els desposseïts de Le Guin amb traducció de Blanca Busquets. Perquè si parlem de revolució no podem oblidar una de les utopies més fascinants que s’han escrit amb una frase famosa pel seu significat: “Només podeu ser la revolució.” Una de les novel·les més importants del gènere que ha arribat a inspirar a diverses generacions de lectors i escriptors. Perquè, fins i tot quan s’ha arribat a la utopia, encara quedarà feina per fer.