Literatura, guerra, exili i migracions (II)
Seguim amb la nostra tria de llibres que ens han d’ajudar a repensar qüestions fonamentals sobre els conflictes bèl·lics i les migracions i exilis massius que se’n deriven, iniciada la setmana passada amb aquesta entrada.
Si la setmana passada vam parlar de l’Europa feixista com a context literari i la Terra com a espai global de conflictes (amb pinzellades també de guerres a altres móns), aquesta setmana és el torn d’abordar les conseqüències d’aquests conflictes i oferir-hi, també, una mirada femenina.
Recordeu que trobareu aquests llibres també al web de Bookshop.
El conflicte i els grans moviments humans
L’exili i la migració
La resposta lògica de la població davant d’una situació de por, devastació i persecució és, sovint, la fugida. Des d’exilis polítics fins a migracions massives, els grans moviments humans han estat també abordats des de la literatura.
A Quan érem refugiats (Sembra Llibres, 2017) Teresa Pàmies ens narra l’experiència pròpia de l’exili republicà durant la Guerra Civil espanyola, i el recull de Maria Campillo Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939 (L’Avenç, 2019) aplega un ventall representatiu de relats que reflecteixen aquesta mateixa experiència. Una altra experiència de migració de postguerra, la viscuda pel poble grec després de la Guerra Civil, és retratada a El llibre doble de Dimitris Hatzís (Tigre de Paper edicions, 2021).
El llibre Les formes del verb anar, de Jenny Erpenbeck (Angle Editorial 2019), en el que un jubilat polonès a Berlin reviu la seva pròpia història migratòria a través de l’observació dels recent arribats refugiats africans, serveix de pont entre les migracions europees del segle XX i les crisis migratòries a gran escala pròpies del segle XIX.
Unes crisis migratòries que han estat retratades en primera persona des dels ulls del migrant exitós a Vam ser nosaltres de Golnaz Hashemzadeh Bonde (Editorial Les Hores, 2018) i del que topa amb la desventura a Cap altre amic que les muntanyes de Behrouz Boochani (Raig Verd, 2020). I també des dels ulls més cruels, els dels botxins encarregats dels macabres viatges en pastera, tant a El passador de Stéphanie Coste (Tigre de Paper edicions, 2022) com a Daha! De Hakan Günday (Edicions del Periscopi, 2017). Unes crisis que han estat, també, escenari reflexiu d’obres de ciència-ficció com Un dia tot això serà teu d’Adrian Tchaikovsky (Editorial Chronos, 2021).
La figura del migrant és sovint presentada com a un tot global, com una massa informe, oblidant les particularitats individuals o els motius que han desencadenat la fugida. El defecte, una novel·la de Magdalena Tulli (Raig Verd, 2015), critica precisament aquesta visió de conjunt i els mecanismes d’exclusió que s’activen com a conseqüència. En aquesta mateixa línia la crònica periodística d’Agus Morales a No som refugiats (Enciclopèdia Catalana, 2019) i Els americans indocumentats de Karla Cornejo Villavicencio (Saldonar, 2021) ens apropen a la realitat dels refugiats des d’una perspectiva molt àmplia, ajudant-nos a entendre’n les particularitats.
El fenomen migratori ha estat abordat com a conseqüència inevitable de la conquesta capitalista a l’assaig Frontera i llei, de Harsha Walia (Raig Verd, 2022), una anàlisi implacable de la migració com un dels pilars de la governança global.
La migració més gran de la història
La migració (forçada) més gran de la història, però, és la protagonitzada per milions de persones que van ser traslladades com a mà d’obra del continent africà cap al nou món durant gairebé 250 anys. Molts dels dissortats protagonistes d’aquests trasllats cap a l’esclavitud van ser justament presoners de les guerres entre els diferents grups ètics del continent africà.
A L’infame Rosalie (Tigre de Paper edicions, 2022) Éveline Trouillot parteix d’un d’aquests viatges del terror a bord del negrer Rosalie per fer un retrat íntim de les dones esclaves de les plantacions americanes, i a El blau entre nosaltres de Ayesha Harruna Attah (Sembra Llibres, 2022) dues germanes són venudes com a esclaves i inicien un trajecte cadascuna a una banda i banda de l’oceà.
Les protagonistes silenciades
El conflicte des d’ulls de dona
Bona part de la literatura sobre la guerra, els conflictes, les migracions i els exilis parteix d’un relat de la victòria d’homes, escrita per altres homes. Però existeix una necessària corrent que vol forjar una nova memòria popular: la de les protagonistes silenciades de la nostra història.
Amb aquesta finalitat, Svetlana Aleksiévitx reuneix a La guerra no té cara de dona (Raig Verd, 2018) el record i la memòria de centenars – del gairebé un milió – de dones russes que van lluitar a les files de l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Una altra cara de la moneda del mateix conflicte, la trobem a Magda (Editorial Les Hores, 2017), el relat de la vida de l’esposa del ministre de Propaganda de Hitler Joseph Goebbels escrit per Meike Ziervogel.
En la mateixa línia que Aleksiévitx, a Dones rebels (Sembra Llibres, 2019) Aina Torres reivindica la vida de 22 dones (milicianes, aviadores, matemàtiques, pintores, polítiques, escriptores, metgesses, esportistes, sindicalistes, periodistes…) d’arreu de la nostra geografia, la majoria de les quals van viure la guerra i/o l’exili.
Un altre tipus de conflicte queda retratat a La dona sense vel, de Yasmine Mohammed (Saldonar, 2021), el de la vivència en primera persona de la polarització dels discursos sobre la religió musulmana dominants després de l’11-S.
