Llibres singulars. T’animes a descobrir-los?
Les editorials de Llegir en Català solem tindre una línia editorial clara, i els llibres que publiquem responen a aquesta línia. Hi ha editorials que publiquem literatura de gènere (ciència-ficció, novel·la negra…), llibres de pensament crític, assaig, poesia, literatura juvenil, memòries… També pot ser que sempre treballem amb autors dels Països Catalans, o que sempre fem traduccions, o que les nostres cobertes sempre tinguen una il·lustració. Però sempre hi ha alguns títols que s’escapen de les nostres línies generals perquè els editors o editores considerem que cal que els publiquem. Darrere d’aquesta decisió hi ha molts motius, perquè ens agrada especialment el llibre o l’autor o l’autora, perquè considerem que és important trobar aquest títol en català…
En aquesta entrada et presentem alguns dels nostres títols singulars i t’expliquem per què ho són. T’animes a descobrir-los?
Raig Verd
L’home dels ulls compostos de Wu Ming-Yi. Una història que són moltes illes. Una mena d’arxipèlag que, malgrat les diferències, ens recorda que tots som humans. Un llibre que narra com l’empatia, els records i l’escriptura poden guarir les ferides de l’ànima. Un text que us bategarà dins un cop l’hàgiu acabat.
El mar de la tranquil·litat d’Emily St. John Mandel. Com reaccionaríeu si sabéssiu amb antelació què passaria durant una pandèmia? Emily St. John Mandel aborda amb la seva prosa senzilla i poètica el tema de les segones oportunitats, i ho fa a través d’un fascinant mosaic de personatges lligats per una anomalia en l’espai-temps.
Sembra Llibres
Venim de lluny. Història del feminisme al País Valencià de Laura Bellver, Carme Bernat, Andrea Aguilar i Gemma Martínez. Un llibre bàsic i necessari per a recuperar, entendre i dignificar la història popular del feminisme a casa nostra. La genealogia de les lluitadores valencianes que van aconseguir avanços democràtics i populars que arriben fins als nostres dies. Un llibre que naix en el si de la Universitat Popular La Fènix, amb epíleg del col·lectiu Arada.
Estrella Roja d’Aleksandr Bogdànov. Un obra de culte escrita l’any 1908 que ha inspirat novel·les i cançons dels Wu Ming, ZOO o l’steampunk. Un llibre fundacional del gènere de la ciència-ficció que com, Jules Verne o Ursula K. Le Guin, continua adreçant-se’ns amb plantejaments visionaris i plenament actuals. Per primer cop traduït al català.
Clandestina
Somia Philip Marlowe en xais elèctrics. Diversos Autors. Antologia on s’hibrida el gènere negre amb la ciència ficció que ens ofereixen un conjunt ric i divers de trames que sorprendran, entretindran i faran pensar, no només als lectors incondicionals de les històries d’aquests gèneres populars, sinó també a qualsevol lector amant de la bona literatura. Cadascun dels contes va acompanyat de les originals il·lustracions de Betsy de Vós.
L’hivern del coiot de Ferran Grau. Un true crime, on, a partir de la ficció, parlem d’un cas real. El crim que va marcar una ciutat. El crim que va marcar una generació. El crim que va marcar un periodista que no volia ser periodista. El crim que va convertir un periodista en escriptor. Un crim real. Real.
L’Agulla Daurada
La mare de Maksim Gorki. La revisió que ha fet Arnau Barios de la traducció de Josep M. Güell, juntament amb el pròleg de Núria Bendicho, fan d’aquesta edició del clàssic de Gorki, una obra de plena actualitat. La mare construeix un retrat extremadament humanista del creixement de la consciència social i política d’una dona proletària.
Travessa del manglar de Maryse Condé. A partir d’un fet anecdòtic, Maryse Condé construeix un retrat magistral de la societat i la identitat antillanes, amb els seus conflictes, les seves contradiccions i les seves tensions. Maryse Condé, escriptora i reconeguda feminista i activista, va ser guardonada amb el Premi Nobel alternatiu l’any 2018.
Diari de la guerra i Barcelona viscuda de Manuel Reventós Bordoy. Un valuós dietari, inèdit fins ara, d’un economista lletraferit,entre l’octubre de 1936 i el gener de 1939, en les setmanes prèvies a la caiguda de Barcelona. El seu coneixement del moment polític i la seva erudició el fan un analista finíssim amb el valor de la transcripció directa d’un dietari. El llibre conté un text, també inèdit, sobre la Barcelona de 1900. Amb una escriptura elegant i a voltes elegíaca, Reventós evoca la ciutat antigua i l’incipient Eixample modern.
Torno del bosc amb les mans tenyides de Simona Škrabec. A manera de petits relats, fruit dels seus viatges per tot el món, i amb la saviesa de qui fa molts anys que es dedica a analitzar la literatura, Simona Škrabec recull en el llibre les seves impressions, reflexions i sensacions. A Torno del bosc amb les mans tenyides, la històries estan caçades al vol, durant els viatges o els desplaçaments quotidians. Totes aquestes tessel·les, elaborades amb la precisió d’una miniatura, estan unides per una mirada analítica, tossudament present.
Tigre de Paper
100 anys de marxisme i qüestió nacional als Països Catalans de Xavi Milian. Una obra que sintetitza per primera vegada els textos dels principals dirigents, organitzacions i mitjans que han desenvolupat una proposta política que vincula la lluita nacional amb la lluita social al nostre país al llarg de l’últim segle.
Les dones i la subversió de la comunitat de Mariarosa dalla Costa. Juntament amb Silvia Federici i altres companyes, Mariarosa Dalla Costa és una de les màximes exponents d’un vibrant i combatiu moviment de dones que va emergir als anys setanta. Aquest llibre és una col·lecció d’assaigs que han esdevingut clàssics contemporanis sobre el treball domèstic i l’organització feminista.
Eufòria d’Elin Cullhed. Traducció de Meritxell Salvany. Eufòria és una ficció sobre l’últim any de vida de Sylvia Plath (1961-1962), un retrat autèntic d’una ment brillant que lluita contra el món i contra ella mateixa. La Sylvia Plath d’Elin Cullhed dona veu a les dones que tenen un peu en la domesticitat i l’altre en la creació artística, en un context social basat en una presumpció d’igualtat que poques vegades és real.
Filla d’octubre de Linda Boström Knausgård. Traducció de Carolina Moreno Tena. Una Entre el 2013 i el 2017 Linda Boström va ser ingressada recurrentment en una institució psiquiàtrica on va ser sotmesa a teràpia electroconvulsiva. Aquesta novel·la basada en les experiències de l’autora, és la història de la lluita d’una dona contra la malaltia mental i l’aïllament. Un testimoni directe sobre com l’escriptura pot reconfortar i curar.
Saldonar