PREMI HUGO (1973) I FINALISTA DEL NATIONAL BOOK AWARDS (1976)
El capità Davidson dirigeix un campament militar al planeta Athshe, on viuen els criatins, una branca d’evolució de l’espècie humana adaptada completament al planeta. Els criatins viuen en simbiosi amb el seu entorn, una natura exuberant i rica, fins al punt que la paraula que defineix el seu món és bosc. Els criatins somien desperts per teixir els fils de la vida i es relacionen entre ells amb gestos incomprensibles per als terrans. Des de la prepotència i el menyspreu, els terrans exploten sense control els criatins i els recursos, i alimenten un conflicte que està a punt d’esclatar.
El nom del món és bosc d’Ursula K. Le Guin és una mirada furiosa cap a les pràctiques colonialistes, bèl·liques i extractives de l’ésser humà a la Terra. L’obra és una defensa de la natura amb una intensa crítica cap a la destrucció no només de l’entorn sinó d’altres cultures. Aquesta denúncia anticolonialista, ecologista, antimilitarista i feminista és més necessària que mai.
Què en diuen
Al costat d’Els desposseïts i La mà esquerra de la foscor, la novel·la de Le Guin El nom del món és bosc es troba entre les seves obres més valorades per la crítica. Es tracta d’una novel·la imprescindible, d’una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme dels que només és capaç Le Guin.
No pretén definir la natura sinó advertir sobre la catàstrofe ecològica [...]. Sens dubte, aquest és un dels objectius de Le Guin en una obra breu, però sensacional, que va escriure el 1972, El nom del món és bosc.
Ursula K. Le Guin obre la qüestió del fracàs moral que és la guerra mateixa i l’efecte transformador que té sobre els seus protagonistes. [...] Planteja un dilema moral que seguirà obert, el de recórrer a la violència i l’assassinat massiu com a solució.
Le Guin escriu amb frases senzilles i tranquil·les sobre persones que se senten destrossades per forces massives de la societat (tecnològiques, polítiques, econòmiques) i que lluiten amb coratge per mantenir-se senceres.
Com tots els grans escriptors de ficció, Ursula K. Le Guin crea mons imaginaris que ens restauren, amb el cor relaxat, al nostre.