Memòries, autobiografies i biografies
Fer servir la pròpia vida com a font d’inspiració ha estat un recurs habitual dels autors a l’hora d’escriure narrativa, però és en les memòries, en les autobiografies i en les biografies en què les experiències pròpies, les reflexions interiors i els records esdevenen centrals en la narració, permetent a l’autor compartir vivències i reflexions amb la voluntat d’entendre i connectar amb el que és comú o essencial a tots els éssers humans.
El desig de ser recordat, la necessitat de deixar testimoni d’un moment històric, de retratar una època, de denunciar una injustícia, o simplement la voluntat de registrar, compartir i entendre la pròpia experiència, són alguns dels motors que han guiat aquestes narratives al llarg de la història.
Des de l’Associació Llegir en Català hem fet una tria d’algunes memòries, autobiografies i biografies que us aproparan a moments històrics, a vides rellevants o a reflexions vitals úniques que esperem que us mostrin realitats interessants i altres visions del món.
La voluntat de deixar un testimoni històric o de retratar un esdeveniment rellevant d’una època són algunes de les grans motivacions que han guiat l’escriptura de memòries, diaris i autobiografies. El món d’ahir: memòries d’un europeu, d’Stefan Zweig (Quaderns Crema) en seria un bon exemple, en aquesta novel·la l’autor ens explica, en primera persona, el període d’entreguerres a Europa i l’auge del nazisme. Seguint aquest fil són centrals també els llibres basats en les pròpies experiències vitals i les reflexions que d’aquestes se’n deriven, en aquest cas Si això és un home (Edicions 62), de Primo Levi, en seria un bona mostra. En aquest cas l’autor ens explica la seva experiència en un camp de concentració i comparteix les seves reflexions sobre la dignitat i la condició humana.
També trobem exemples d’aquest tipus de narrativa amb vocació de deixar testimoni d’un període històric més a prop nostre; a les Memòries d’un veterà de la República, d’Antoni Feliu i Codina (Tigre de paper), l’autor, a través d’anècdotes i vivències, però sense abandonar el rigor, ens submergeix en una etapa fonamental per entendre l’aparició del catalanisme i l’articulació de l’esquerra republicana i obrera.
També en aquest àmbit suggerim la interessant biografia, Florencio Pla «la Pastora», La dignitat robada (Sembra llibres), escrita per la seva neboda Elena Solanas. En aquest relat personal l’autora ens explica com ha batallat, amb tota una xarxa d’activistes, acadèmics, associacions de base i veus de la cultura, per recuperar i dignificar la història de repressió i supervivència d’aquest maqui dels Ports.
Altres novel·les autobiogràfiques són relats directes de revolucions polítiques o de moviments reivindicatius com podria ser El naixement de la nostra força de Victor Serge (Tigre de paper), en el qual l’autor narra la història de dues ciutats, Barcelona i Petrograd, i dues revolucions, l’una llibertària i l’altra comunista, l’una perduda i l’altra guanyada.
La biografia d’Ulrike Meinhof, de Jutta Ditfurth (Tigre de paper), és també el retrat d’una de les activistes més incisives en la denúncia dels límits del procés de desnazificació i dels tics autoritaris de la democràcia parlamentària de baixa intensitat imposada pels aliats occidentals vencedors de la guerra mundial en el context de la RFA durant la guerra freda
Les memòries han estat també un recurs utilitzat pels escriptors per denunciar, a partir de vivències i abusos reals patits, situacions d’injustícia política i social i atemptats directes als drets humans. Lluitar amb el diable. Memòries de la presó, de Ngũgĩ wa Thiong’o (Raig Verd), en la qual l’autor relata com va ser condemnat a la Presó de Màxima Seguretat de Kamĩtĩ, sense judici, per escriure una obra de teatre de gran èxit en la seva llengua.
També trobaríem en l’àmbit de la denúncia El primer home, d’Albert Camus, una novel·la autobiogràfica que és una defensa dels oblidats d’aquest món, dels més desfavorits, dels que no tenen la possibilitat de tenir un lloc a la Història
Persèpolis, la novel·la gràfica de Marjane Satrapi (Norma Editorial), és el retrat de la vida de l’autora en el context de la revolució iraniana de l’any 1979 que va donar peu a un govern islàmic, i a l’impacte en la vida de les dones i de les famílies
A La dona sense vel, de Yasmine Mohammed, Edicions Saldonar, l’autora explica la seva experiència com a jove educada en un entorn islàmic fonamentalista, i contesta totes les preguntes, posant el focus sobre les forces familiars, governamentals, religioses i culturals que han intentat exercir un domini sobre ella.
I finalment a Dominicana, d’Angie Cruz, L’Agulla Daurada, coneixerem la història punyent d’Ana Canción, sobre la immigració, la feminitat i el que significa ser nord-americà, amb el teló de fons dels Washington Heights de 1965, el cor del moviment pels drets civils.
En les memòries i autobiografies sovint les vivències i reflexions personals estan molt lligades, a part del moment històric en què s’emmarquen, al moment vital dels autors i al lloc físic on viuen o en els ha tocat viure temporalment. Aquestes narracions reflecteixen una època, una manera de viure i pensar directament influïdes pel context social i cultural en el qual van ser escrites.
Alguns exemples d’aquests escrits podrien ser, Anna Murià, viure, escriure, de Quirze Grifell, Edicions Saldonar, en el qual l’autor ens mostra un matisat retrat biogràfic que va més enllà de la crònica personal i que permet conèixer «les tres vides d’Anna Murià»: a Barcelona abans i durant la guerra; amb Agustí Bartra a l’exili i de nou a Catalunya, i finalment la que va viure en absència de la seva parella.
A L’Autobiografia d’Alice B. Toklas, de Gertrude Stein, Editorial L’Avenç, l’autora utilitza un recurs literari per escriure la seva pròpia autobiografia. Així, a través de l’Alice, l’autora porta al lector a la casa que les dones van compartir a París entre 1903 i 1933, i per on desfilaven les figures que van definir la cultura de principis del segle XX.
Memòries d’Àfrica, d’Isak Dinesen, Pagès Editors, seria també un gran exemple d’escriptura autobiogràfica en la qual l’autora reflecteix una vivència personal a Kénia contextualitzada en una època molt concreta (1913-1931)
Volíem també parlar d’aquelles biografies més originals, com podria ser, Flush. Una biografia, de Virginia Woolf, Editorial L’Avenç, en el qual l’autora ens explica la vida de Flush, el cocker spaniel de la poetessa Elizabeth Barrett Browning. Aquesta narració és una biografia imaginada, però també és el reflex i la crítica d’una determinada classe social i de la situació de la dona a l’Anglaterra del segle XIX.
Hi ha biografies i autobiografies en les quals el focus són les anècdotes i vivències dels escriptors que les protagonitzen, les seves eleccions, la seva visió de la vida, però també la seva concepció de la literatura i els aprenentatges que se’n deriven, us en volem recomanar algunes:
A la novel·la biogràfica Rafael Tasis, novel·lista policíac, d’Àlex Martin, Crims.cat, l’autor ens apropa als inicis d’un gènere llavors poc conegut al nostre país, el policíac, i ens permetrà submergir-nos en les vicissituds d’una època difícil de la literatura catalana, i d’un temps en què escriure novel·la policíaca en català era, si més no, extravagant i publicar-la, una quimera.
Una altra biografia emotiva i personal que us volem recomanar seria Terry Pratchett: una vida amb notes a peu de pàgina, de Rob Wilkins, Mai Més, escrit amb un coneixement de causa incomparable pel que va ser el seu assistent i amic íntim. Ple d’anècdotes divertides, aquesta és l’única biografia oficial d’un dels millors autors de la nostra època.
I seguint amb les biografies i la literatura Jaume Fuster, gènere negre sense límits, d’Àlex Martín, Crims.cat, un assaig sobre un escriptor sense límits, treballador incansable, innovador infatigable i jugador compulsiu que ens va dur a la modernitat del gènere a casa nostra tal com ho van fer d’altres escriptors com Jean-Patrick Manchette, Leonardo Sciascia o Manuel Vázquez Montalbán en les seves respectives llengües.
I per acabar, en l’àmbit de la reflexió més intimista, volem endinsar-nos en aquells textos en els quals les relacions humanes, les vivències personals i el sentit de la vida són els elements centrals de la narració. En aquest sentit, us proposem Noia, 1983, de Linn Ullmann (Les Hores) en què l’autora compartirà l’impacte en la seva vida d’una experiència de la seva adolescència; un viatge que va fer a París amb 16 anys amb un fotògraf 30 anys més gran que ella, i reflexionarà sobre el desig, la vergonya, i els enganys de la memòria.
Les novel·les de la Premi Nobel Annie Ernaux, es basen també en les experiències personals i l’impacte emocional en la seva vida, un exemple seria L’esdeveniment, d’Angle editorial, en què l’autora ens explica la seva experiència amb l’avortament en una societat que el castigava, ja que era alhora tabú, estigma i delicte.
Rachel Cusk també parteix de les pròpies experiències personals per reflexionar sobre la societat y la cultura occidental. A Seqüela, Les Hores, l’autora fa una crítica sobre la institució del matrimoni i a La feina d’una vida, Les Hores, ens explica com va ser la seva experiència amb la maternitat i la realitat amb què va topar i que no esperava.