No podeu posar portes al camp
Us fem una proposta sucosa com la fruita d’estiu —de temporada i local—: llibres relacionats amb el món rural. Assaig ecologista, ficció antiespecista, noir rural, paisatges naturals, ecosistemes protegits, canvi climàtic, desaparició d’espècies, grangers, pescadors, sostenibilitat, illes, paradisos, ecofeminisme i formes de mirar els llibres com si fossin el nostre propi rap rural. No ho tenim tot en aquesta selecció però tenim una selecció ben interessant i diversa que demostra que no poden posar portes al camp. Ja ho sabeu: agricultura de proximitat i sostenible, i al costat de la pagesia, sempre!
CLANDESTINA:
El diable no viu a l’infern, de Franck Bouysse:
Franck Bouysse ens endinsa en un noir rural, una escriptura poètica farcida de metàfores i diàlegs brillants, envoltada d’una atmosfera freda i endimoniada i d’unes muntanyes vertiginoses que ens abocaran a la vora d’un precipici que duu irremeiablement cap a l’abisme.
Ginesta per als morts, d’Agustí Vehí:
Un marc rural i geogràfic ben identificable: l’Empordà. Un recorregut antropològic, històric, urbanístic i gastronòmic, amb exquisideses culinàries, i els camins interiors de la plana, la flora i fauna, la llum i les olors de la terra gironina es combinen novament amb el dolor de la guerra i del record de les memòries negres empordaneses.
———–
L’AGULLA DAURADA:
Sabia llegir el cel, de Timothy O’Grady i Steve Pyke. Traducció de Neil Sabatés Crowley
Les tensions entre rural i urbà es fan paleses en aquest llibre preciós que combina text i imatge en una poderosa evocació de l’experiència de l’emigrant irlandès.
A finals d’estiu, de Magdalena Blažević. Traducció i pròleg de Jordi Cumplido
Quan un poble pintoresc de Bòsnia es veu atrapat en el conflicte bèl·lic, el món infantil de dues nenes serà escombrat per sempre. Tot desapareixerà per a la Ivana quan, en un atac enemic, és assassinada amb només catorze anys.
Neguit permanent, de Tsitsi Dangarembga. Traducció d’Aurora Ballester
Una història sobre la majoria d’edat i una poderosa exploració de l’imperialisme cultural. Neguit permanent dibuixa el viatge de creixement personal de la Tambudzai en la Zimbàbue rural.
Travessa del manglar, de Maryse Condé. Traducció d’Oriol Valls
El paisatge natural de l’illa de Guadalupe esdevé un personatge més en aquesta història de caos postcolonial. El respecte per l’ecosistema traspua en les pàgines d’aquesta novel·la.
————
TIGRE DE PAPER:
Una nova manera de viure, de Kohei Saito. Traducció de Lola Fígols Fornell.
Saito ens proposa d’una manera molt planera una nova manera de viure per superar l’atzucac ambiental a què ens ha conduït el capitalisme.
Qui apagarà aquest incendi?, d’Andreas Malm. Traducció d’Aurora Ballester.
Andreas Malm exposa d’una manera brillant i pionera la urgència contemporània de derrotar l’economia fòssil amb mesures revolucionàries.
La bossa o la vida. El 99% contra l’emergència climàtica, de Salvador Lladó.
A La bossa o la vida, Lladó planteja d’una forma clara, didàctica i amena perspectives i sortides de la crisi ecològica en què estem immersos.
—————-
LES HORES:
A la pell del llop de Kerstin Ekman. Traducció de Carolina Moreno Tena.
Un retrat íntim i captivador de la relació de l’home amb la natura, la psicologia humana i l’envelliment.
Terra inestable de Claire Fuller. Traducció de Josefina Caball.
Un retrat de la pobresa rural al segle xxi, una història de resiliència, en la qual dues persones invisibles per a molts prenen protagonisme.
—————-
CHRONOS:
Trescafocs d’Adrian Tchaikovsky. Traducció d’Edgar Cotes i Argelich.
Una trepidant aventura protagonitzada per joves que esdevé un crit d’auxili del nostre planeta: el canvi climàtic ja és aquí!
L’home dels ulls compostos de Wu Ming-Yi. Traducció de Mireia Vargas Urpí.
Un mosaic humà i natural que ens ensenya que cal ser un amb l’entorn. Una faula poètica que ens parla d’illes reals i emocionals.
—————–
L’AVENÇ:
Amy Foster, Joseph Conrad, trad. Josep M. Muñoz Lloret
Quan el nàufrag arriba al poble qui el rep és la por al desconegut, les diferències culturals i de manera de viure de la comunitat.
La gent de Hemsö, August Strindberg, trad. Carolina Moreno Tena
Una història tragicòmica de desig, amor i mort entre els pescadors i grangers de les illes de l’arxipèlag d’Estocolm.
El balneari, Maria Campillo
A partir de les experiències viscudes i els records familiars viatgem al món particular d’un balneari d’un poble d’Aragó.
———–
SEMBRA:
Contra la sostenibilitat, Andreu Escrivà.
A Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte.
Absències i pèrdues, Yayo Herrero, traducció David Fernàndez. Pròleg David Fernàndez i Marina Garcés.
Amb la lucidesa, el rigor i la solvència que l’han convertit en tota una referència europea de l’ecofeminisme, Yayo Herrero ens ajuda a entendre el món actual i combatre els monstres que ens amenacen. Però no des de la paràlisi, sinó al contrari: des de la responsabilitat, el valor i l’esperança de passar a l’acció.
SALDONAR:
Un paradís com el nostre, de Laia Beltran i Borja Duñó
—-
RAIG VERD:
Per què les dones salvaran el planeta, de DDAA:
Veus destacades dels moviments feministes i ecologistes internacionals, reunides per evidenciar que la igualtat de gènere és imprescindible per a l’acció climàtica.
Estripar la terra. Contra les mentides del món rural, de Pol Dunyó:
Exposa les mentides del món rural i fa una reflexió de la percepció enganyosa que tenim del nostre entorn.
Bla-bla-bla. El mite del capitalisme ecològic, de Miguel Pajares:
Un llibre que esmicola els mites del capitalisme ecològic i del creixement sostenible, així com altres mentides del greenwashing empresarial com la neutralització d’emissions o el zero-net.
El nom del món és bosc, d’Ursula K. Le Guin:
Una mirada furiosa cap a les pràctiques colonialistes, bèl·liques i extractives de l’ésser humà a la Terra i una defensa de la natura amb una intensa crítica cap a la destrucció no només de l’entorn sinó d’altres cultures.
DUNA LLIBRES:
Dune, de Frank Herbert:
El primer llibre d’un cicle que ha estat considerada com una de les millors obres de ciència-ficció de tots els temps on l’extractivisme ha convertit en desert tot un planeta.
D’altres editorials:
Lo mig del món, Roser Vernet (Club editor)
Lo mig del món és un poble i una comarca de l’interior del país, però també una manera de relacionar-s’hi
Terres mortes, Núria Bendicho (Anagrama)
Un retrat polifònic d’una nissaga maleïda, amb el casalot familiar enmig de la muntanya en el centre del relat
Els ocells de Víctor García Tur. (Empúries)
Per què desapareixen els ocells? La resposta us sorprendrà. Una història fantàstica que ens parla de ruralisme i d’amor per la natura.
—————