Llibres en català per aquest Sant Jordi 2022
S’acosta Sant Jordi, edició 2022, i a Llegir en català ja estem escalfant motors per apropar-vos les nostres novetats literàries. Com sempre, us oferim propostes ben diverses, amb textos que van de l’assaig a la narrativa, passant fins i tot per l’àlbum il·lustrat. Històries properes, però també llunyanes; realistes, però també fantàstiques, que ens parlen a través de veus molt diferents amb un objectiu comú: atansar-nos altres realitats.
Podeu trobar a bookshop totes les nostres novetats de Sant Jordi.
Així, dins la literatura realista, L’Avenç presenta tres novetats de caire històric. Es tracta, d’una banda, de Dos infants i la guerra. Records de 1936-1939, de Joan i Jacint Reventós un llibre deliciós, tendre, ple de veritat, que relata els records de dos cosins germans, de 8 i 9 anys, que, per circumstàncies familiars, han de viure la guerra civil des de bàndols enfrontats. De l’altra, trobem Les presons imaginàries, de Pere Coromines, una de les figures històriques del republicanisme a Catalunya, que passà deu mesos tancat als soterranis del Castell Montjuïc, abans de ser desterrat a França i, precisament des de la presó, va començar a escriure aquest testimoni inesborrable i colpidor. Per últim, tenim El millor viatge de tots, de Xavier Febrés, una narració autobiogràfica de gran agudesa literària sobre la recerca de la felicitat a escenaris geogràfics molt canviants.
En aquesta línia, Saldonar proposa tres títols que reflexionen al voltant d’algunes de les problemàtiques de la nostra societat de la mà de diversos periodistes avesats a retratar l’actualitat. Es tracta d’El gall ferit, de Nicolas Tomás, on l’autor es pregunta com ha pogut l’extrema dreta arribar tan amunt, fins al punt d’ocupar l’espai que sempre havia estat exclusiu de l’esquerra; Un paradís com el nostre, de Laia Beltran i Borja Duñó, una aventura narrada a dues veus sobre dos urbanites que decideixen traslladar-se a les terres de l’Ebre; i Els que manen, de Miquel Macià i Pep Martí, una obra que ens presenta els orígens i la trajectòria de cinquanta grans fortunes catalanes.
Continuant amb la narrativa de no ficció, ens endinsem en l’assaig de la mà de Sembra Llibres amb Feminismes revolucionaris, de Rafeef Ziadah i Brenna Bhadar, un debat necessari i urgent sobre com els feminismes antiracistes i anticapitalistes són fonamentals per construir respostes polítiques efectives. Tigre de paper, per la seua banda, presenta Un món comú, de Marina Garcés, un assaig que reflexiona al voltant de la importància de la comunitat i del pensament crític, un dels temes cabdals també de l’assaig de bell hooks Ensenyar pensament crític, publicat recentment a Raig Verd, i que defèn l’educació com a l’epicentre de la llibertat. Tanca el quartet d’assaigs Una teoria feminista de la violència, de Françoise Vergès (Tigre de Paper), que denuncia la tendència securitària de la lluita contra el sexisme.
Si parlem de novel·la realista, a Llegir en català tenim propostes per a tot tipus de lectors. D’una banda, a Les Hores tenen tres novetats molt interessants: La trena de la meva àvia, d’Alina Bronsky, que narra la història d’en Max, la família del qual viu en una residència per a refugiats a Alemanya, on la seva àvia imposa les seves normes amb mà de ferro; Filla d’octubre, Finalista del National Book Award 2020, de Linda Boström Knausgard, una obra basada en les experiències de l’autora que narra la lluita d’una dona contra la malaltia mental i l’aïllament; i Cap més veu, de Maïssa Bey, que ens apropa a la situació de les dones a Algèria i ens proposa una reflexió sobre els extrems als quals pot arribar una dona després de dècades de violència estructural. De l’altra, Raig verd aposta per recuperar una de les obres mestres del Premi Nobel de Literatura Albert Camus, La Caiguda, una novel·la essencialment filosòfica que s’ha convertit en una obra fonamental de la literatura francesa de postguerra.
Més contemporànies són les novel·les que presenta Sembra Llibres: El blau entre nosaltres, d’Ayesha Harruna Attah, i La Muntanya, de Laia Asso. La primera és una visió colpidora de l’esclavitud per mitjà de les experiències de la Hassana i la Husseina, dues joves audaces que aprenen a créixer desafiant les pròpies pors: la segona és una oportunitat per apropar-nos als valors arrelats a la natura que els mohawks conserven malgrat segles de persecució. Per últim, Tigre de paper ens proposa L’infame Rosalie, d’Évelyne Trouillot. Ambientada en Saint-Domingue, el 1750, el text ens acosta la història de la Lisette, nascuda en esclavitud, qui descobreix a través dels relats de la seva àvia i de la seva padrina el dolor de la llibertat perduda i la memòria de la travessia a bord del negrer Rosalie.
Si el que us agrada és la novel·la negra, sens dubte gaudireu amb les novetats d’Alrevés: El diable no viu a l’infern, de Franck Bouysse, El somriure dels guepards, de Sebastià Bennasar, i Suburbis del paradís, de Silvestre Vilaplana. El diable no viu a l’infern és un noir rural amb una escriptura poètica farcida de metàfores i diàlegs brillants, envoltada d’una atmosfera freda i endimoniada. En canvi, El somriure dels guepards, és una addictiva que aconsegueix barrejar amb eficàcia la brutalitat de sèries com Gangs of London amb la millor tradició literària del gènere negre a casa nostra. Per últim, la novel·la de Silvestre Vilaplana denuncia les foscors dels poders fàctics amb el rerefons dels crims polítics, l’ascens del feixisme i els abusos de poder.
Però a Llegir en català també tenim espai per a la fantasia i la ciència ficció. Així, a Raig Verd ens acosten la preqüela de Qui tem la mort, de Nnedi Okorafor, Millor Novel·la del World Fantasy Award. Es tracta d’El llibre de Phoenix, un treball únic de futurisme africà on descobrirem l’origen de l’univers creat per l’autora. A Mai Més també aposten per consolidar algunes de les seves veus literàries més celebrades, com és el cas de Lauren Beukes, de qui ja van publicar Les lluminoses, i de qui ara ens porten Zoo city, una novel·la ambientada en un món on els delinqüents adquireixen animals màgics que estan místicament vinculats a ells i amb la qual Beukes va guanyar el Premi Arthur C. Clarke. En aquesta línia, l’editorial també ens ofereix una nova aventura del Discmon de Terry Pratchett, en aquest cas, La llum fantàstica, i tanca la seva oferta amb l’edició 25é aniversari de Calavera lunar, d’Albert Monteys, el còmic amb el qual l’autor va engegar la seva carrera com a dibuixant i guionista.
Chronos és el darrer segell que es decanta pel fantàstic i recupera un autor del seu catàleg amb Un dia tot això serà teu, d’Adrian Tchaikovsky una irreverent i lúcida història de viatges en el temps amb grans dosis d’humor. L’editorial incorpora també al seu catàleg L’Extern, d’Ada Hoffmann, la porta d’entrada a una trilogia que barreja space opera i horror còsmic, una història de superació que ens obrirà la ment a altres realitats. Tanca el llistat de propostes del segell Sismes / Un bibliotecari de Mart de Sergi G. Oset i Enric Herce, el primer títol de la seva nova col·lecció Gatzara dedicada als autors d’aquí i al fantàstic en català.
Per últim, Birabiro Editorial ens apropa lectures pensades per a les més menudes i menuts. Es tracta, d’una banda, d’Hauria volgut, del reconegut artista Olivier Tallec, un àlbum il·lustrat on un peculiar esquirol es planteja dubtes i problemes sobre la recerca de la identitat, però sempre amb l’humor i la ironia pròpies del traç de Tallec. De l’altra, trobem El brou de llumins, de Patrice Michaud, un àlbum ple d’humor i intel·ligència que compta amb els colors vius de les il·lustracions de Guillaume Perreault, sempre plenes de detalls, que revelen nous elements amb cada lectura.