Aquest Sant Jordi, llegim en català 47 llibres
Ja arriba Sant Jordi, i a Llegir en Català tenim molts llibres per compartir, per ocupar les taules de novetats de les llibreries i les parades del carrer per tot el país. I no en presentem pocs, no: 47!
Estarem contents si teniu en compte les recomanacions que us fem, i us demanem que recordeu d’equipar-vos sempre amb un bon llibre. El necessitarem.
Per començar, ficció, molta i bona. Ja podem llegir els dos primers títols de la «Biblioteca Clandestina», Els trenta-nou esglaons, de John Buchan, on es posa al descobert un complot polític de dimensions internacionals després de la tornada a Londres del protagonista des de Rodèsia, i L’home que va caure a través de la terra, de Carolyn Wells, una magistral aventura del detectiu Pennington Wise on el misteri i l’entreteniment conviuen a la perfecció. Sense sortir de l’editorial CLANDESTINA, la mítica col·lecció «Crims.cat» incorpora Vapor negre: Barcelona steampunk, 1911, on diversos autors fabulen sobre el desenvolupament tecnològic propiciat per l’aigua hipercalòrica.
Si som molt de la ciència-ficció, tenim molt per triar: RAIG VERD publica Les dotze direccions del vent, un recull de disset relats d’Ursula K. Le Guin prologats per la mateixa autora i que van ser el germen de novel·les posteriors. CHRONOS publica Guia avançada per a pringades espacials / Lleialtat de lladres, de Mariló Àlvarez Sanchis / Alister Mairon, una esbojarrada història al més pur estil Douglas Adams i una aventura de fantasia fosca on predomina el sadisme pragmàtic. DUNA presenta El messies de Dune, de Frank Herbert, que ens situa dotze anys després del primer volum de la sèrie, i La nit de l’esvàstica, de Katharine Burdekin, una distopia en què l’autora s’avança a Orwell i Atwood denunciant l’ideari de l’extrema dreta. INDÒMITA toca la literatura fantàstica amb Guia màgica d’autodefensa amb galetes, de T. Kingfisher, un relat atípic que es pregunta de quina pasta estan fets els herois. MAI MÉS incorpora al seu catàleg dos llibres més de ciència-ficció: Arxipèlag, de Guillem López, en què ens trobem amb una València on petits fragments de ciutat són substituïts per miratges, i Pregària per als tímids com els arbres, de Becky Chambers, segon llibre de Mongi i Robot, en què se’ns fa una pregunta inquietant: en un món on la gent té el que vol, importa tenir-ne més? Viatge entre dos mons, de Blanca de Semir, és una distopia fantàstica ambientada en un Penedès on no tothom és humà. Publica Saldonar.
En el camp de la no-ficció i l’assaig, les editorials de Llegir en Català hi juguen fort. L’AVENÇ publica Sempre tindré París, d’Àngel Quintana, en què l’autor, als vint-i-tres anys i periodista lliure de la mili, s’està un any a París per veure cinema, en el que acaba sent un període clau per a la seva educació sentimental i cultural. Joan de Déu Domènech, a L’espectacle de la pena de mort, evoca les execucions públiques a Barcelona, entre el segle XIV i el 1897. A Seixantisme. L’esclat cultural dels 60, Marta Vallverdú estudia una època clau de la nostra cultura, en què s’incardina la lluita antifranquista amb la definició de la identitat catalana.
SALDONAR presenta col·lecció nova de periodisme narratiu i crònica, «Contrastos», amb dos títols de pes. El primer, La profunditat de les butxaques, de Josep Lluís Micó, conté dues històries, sobre un professor estatunidenc amb una vida clandestina i extrema i sobre dues antigues amigues valencianes que es retroben per muntar el negoci del segle, per fer reviure la Ruta del Bakalao. Al segon, De viatge pel país de la sang, Per Nyholm recorre els escenaris de la guerra a Ucraïna i en fa un retrat que impressiona. Ja en el camp estricte de l’assaig, Katharina Pistor ens ofereix El codi del capital, un exhaustiu estudi que demostra com la llei crea riquesa i desigualtat. I per acabar, Akash Kapur i Almenys ho vas intentar, un llibre deliciós que ens fa conèixer la ciutat índia d’Auroville i la lluita dels seus habitants en la recerca de la utopia, a través d’una història poderosa d’amor i de mort.
Raig Verd repeteix autors, i de solvència indiscutible: Albert Camus, amb El primer home, una autobiografia novel·lada que consuma brillantment la vida i l’obra d’un dels intel·lectuals ineludibles del segle XX, premi Nobel de Literatura, i Bla, bla, bla. El mite del capitalisme ecològic, de Miguel Pajares, una denúncia de mentides com la neutralització d’emissions i el zero-net que demanen construir una alternativa econòmica basada en el decreixement sostenible.
Florencio Pla «la Pastora», d’Elena Solanas, llibre de no-ficció de SEMBRA LLIBRES, ens descobreix la figura d’un dels principals enemics a batre del franquisme, la Pastora, en un retrat que dona veu a la seva família. A la mateixa editorial, tenim l’assaig d’Andreu Escrivà Contra la sostenibilitat, un text urgent i necessari per construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà.
Una història de resiliència i esperança, de sensellarisme i de dificultats, d’amor i supervivència, en la qual dues persones invisibles per a molts prenen protagonisme. Això és Terra inestable, de Claire Fuller, publicat per LES HORES. Literatura social de primera. I ja en el camp de l’autoficció, La feina d’una vida, de Rachel Cusk, un relat trepidant, commovedor i obertament honest sobre l’experiència de l’autora amb la maternitat, i Noia, 1983, de Linn Ullman, una història que transita per Oslo, Nova York i París, que explora el poder dictatorial de la memòria endinsant-se en les complexes capes de records i oblits, en un intent d’explicar el més secret.
L’AGULLA DAURADA continua publicant a bon ritme. També en el camp de la literatura social, dues novetats: Nevada, d’Imogen Binnie, un clàssic de culte queer, el relat d’una dona trans descontenta amb la seva vida que emprèn un viatge pels Estats Units, i Neguit permanent, de Tsitsi Dangarembga, una història sobre la majoria d’edat i una poderosa exploració de l’imperialisme cultural. Si ens agrada la literatura històrica, hem de llegir El naixement de la nostra força, de Victor Serge, una novel·la autobiogràfica que narra la història de dues ciutats, Barcelona i Petrograd, i dues revolucions, l’una llibertària i l’altra comunista. I per acabar, literatura realista, amb Dominicana, d’Angie Cruz, una història punyent sobre la immigració, la feminitat i el que significa ser nord-americà, amb el teló de fons dels Washington Heights de 1965, el cor del moviment pels drets civils. També en aquest mateix camp, Sembra Llibres edita La taca, de Laia Asso, una història que transcorre entre generacions i classes socials per parlar-nos de maduresa i dol, però també de les ganes de viure i sobreviure a les adversitats. I, per acabar, tenim El fill del perruquer, de Gerbrand Bakker, editat per Raig Verd, que ens ofereix el millor de la seva escriptura amb aquesta impactant obra sobre els vincles familiars, el dol i el sentiment de pertinença. Sembra Llibres enriqueix el seu catàleg amb Un pianista en un celler, de Muriel Villanueva, una novel·la en què ens radiografia tota una època de grans canvis a través dels ulls d’una família pagesa.
Si volem clàssics que no podem deixar de llegir, aquí tenim dues novetats de L’Avenç: Un metge rural, de Franz Kafka, una selecció de catorze relats escrits, la majoria, el 1917, un dels quatre llibres que Kafka indultava de la seva producció, i Flush, de Virginia Woolf, una obra de d’imaginació sensual, un text aparentment lleuger sobre la relació d’un gos amb la mestressa que l’adopta, que mostra el combat de Woolf per un lloc per a les dones.
Les apostes de TIGRE DE PAPER en el camp de l’assaig són de referència: El moviment de dones del Kurdistan, de Dilar Dirik, que recull la història i el bagatge del moviment de dones kurdistà; El feminisme és per a tothom, de bell hooks, una porta d’entrada al món del feminisme escrit per la cèlebre pensadora; Les hores han perdut el rellotge, de Graton Tanner, una exploració de la política de la pèrdua i l’anhel, i una crida a prendre’s seriosament la nostàlgia, i La causa obrera és la causa d’Irlanda, de James Connolly, una selecció d’articles sobre la qüestió nacional i social irlandesa, retratada com la lluita per l’alliberament nacional amb la lluita de la classe obrera. I per completar aquest quartet, el llibre de no-ficció ERAT, l’exèrcit de la SEAT, de Pau Juvillà, la història de les lluites obreres a la SEAT i al Baix Llobregat en una Transició que, segons l’autor, va ser una transacció.
Sembra Llibres no deixa de banda la literatura juvenil, amb dos llibres: Alçar el vol, d’Antonio Ferrara, na història que ens encisa amb la seva mescla única de vida, superstició i humanitat desbordant, i Patina, de Jason Reynolds, en què una adolescent fa malabars amb totes les responsabilitats de l’escola, la família i les extraescolars, i també amb el dolor íntim que l’obliga a tirar endavant.
Raig Verd continua fidel a la seva cita amb el Premi de Literatura Eròtica Feminista. En aquesta ocasió, tenim Sexe fora de norma. Gelats, tretze relats eròtics sota el tema «Sexe sense penetració».
En el camp del còmic juvenil, Mai Més ens regala Noceà, de Ricard Efa, on es fabula sobre un món futur en què Europa ha estat desfigurada per l’augment del nivell del mar, i en què apareixen conflictes socials en una dictadura neoliberal. I Tigre de Paper ens ofereix l’àlbum il·lustrat infantil L’armari de l’Òliver, de Marta Palència i Arola Segarra, en què a través de les aventures del protagonista es fomenta el respecte cap a la diversitat de gènere, sexual i afectiva.
Saldonar continua publicant poemaris a bon ritme. Per aquest Sant Jordi, tres: Epitafi, de Iannis Ritsos, el llibre més divulgat de l’enorme poeta grec; Cants al present, de Josep Maria Ripoll, i Hoste de l’oblit, de José Luis García Herrera.